Dolor que ens conmou

Davant les injustícies ha d’haver-hi un compromís moral. Les imatges constants de refugiats deambulant per Europa cercant escletxes per penetrar les espesses fronteres de la indiferència i insolidaritat han de commoure. Els mitjans de comunicació dia darrera dia ens presenten el drama dels refugiats i dels desplaçats. Mirant aquestes imatges “ens trobem mirant-nos en un mirall d’incomoditats que reflecteix els nostres límits morals d’una civilització que, impassible, assisteix a aquest drama humanitari” (Joan Carles Gallego “Encara ens queda la tendresa dels pobles”). Aquestes mirades perdudes d’esperança ens provoquen preguntes i haurien de generar actituds solidàries.

Aquest dolor ha de despertar la nostra compassió. Compadir és compartir la passió dels demés. Ser compassiu és reconèixer que l’altre persona importa i assumim com a pròpia la seva situació. No apartem la nostra mirada de la seva, ni fem com si res passés de nou en l’horitzó de la nostra vida. Els refugiats i els desplaçats en presenten, com díptic colpidor, el dolor de la humanitat estès davant nostre. Des de la nostra humanitat ens commovem. No restem indiferents.

El dolor dels demés exigeix compromís en l’acció a favor de la justícia. El seu dolor ens empeny a l’acció, mobilitza, no només per alleugerir el patiment humà gràcies a l’acolliment hospitalari sinó per suprimir aquest patiment. Convertim el sentiment agitat, trasbalsat per la imatge del dolor, en una acció que vol ser radical perquè pretén anar a l’arrel dels problemes que causen el dolor. No és possible el silenci o la quietud de cor davant d’aquest dolor. No hi ha espai a la neutralitat. Com digué el bisbe sud-africà Desmond Tutu: “Si ets neutral en situacions d’injustícia, has escollit el costat de l’opressor.”