Cal viure cada instant de la vida com si fos el darrer. Això ens exigeix, estar en pau amb un mateix. En cada moment es condensa la plenitud de la vida i cada moment és una oportunitat per sortir a l'encontre de l'altre, del germà i, si cal, fer les paus. Si ens tanquem morim en vida, si ens obrim als demés vivim en plenitud. "Qui miri de conservar la vida la perdrà, però el qui la perdi viurà. Jo us dic que aquella nit, si n'hi havia dos en un mateix llit, pot ser l'un fora presa i l'altre deixar". (Lc 17,33-34). Obrim el cors, obrim-nos a les paraules assenyades que donen vida i ens ajuden a estimar als demés. No tanquem les nostres orelles al clam que demana justícia. Estiguem atents als marges de la societat des d'on se'ns recorda que tots som germans. "Com pedres vives, deixeu que Déu faci de vosaltres un temple espiritual" (1Pe 2,5)
El Regne de Déu no és una fantasia o una abstracció. És una realitat ja present perquè la fan viva les persones que acullen el missatge de Jesús, els que estimen i esperen contra les adversitats. Els que acullen els pobres i els afligits, i responen amb estimació les ofenses. "El Regne de Déu ja és enmig vostre" (Lc 17,21). La causa de Jesús és la causa dels pobres i marginats. No podem restar indiferents a les seves demandes. Cada dia tenim moltes ocasions per tenir les orelles atentes i els ulls oberts per saber que hem de fer justícia al seu favor.. "Són els febles i els orfes que heu d'afavorir: feu justícia als pobres desvalguts, allibereu els indigents i els febles, arrenqueu-los de les mans dels injustos".(Sl 82),
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada