El recent debat organitzat per la Fundació Acsar Catalunya nació d’immigrants les intervencions dels diferents ponents,
tots ells candidats a les properes eleccions del 27S, em suggeriren la següent
reflexió. La situació dels refugiats de l’Orient Mig que arriben sens parar al
centre d’Europa és una interpel·lació a la consciència de tots els europeus per
vàries raons. La més òbvia: centenars de milers de persones estan o estaran
creuant les primeres fronteres europees perquè Europa és percebuda com a terra
d’acolliment i així escapar-se de les guerres en els seus països d’origen. Acollir
és un gest d’humanitat. La segona raó està més vinculada a les guerres
d’aquests països. Alguns dels països europeus, en el seu moment, tingueren diversos
graus de responsabilitat en aquests conflictes bèl·lics. Considero que aquestes
raons tenen prou pes per justificar, sense discussió, l’acolliment d’aquestes
persones.
L’acollida massiva dels refugiats pot plantejar importants problemes
socials que cal resoldre de la millor manera a fi de d’aconseguir una bona integració
sense alterar la seva cohesió. És un esforç que cal fer destinant-hi els
recursos suficients. La solidaritat espontània de la ciutadania és necessària,
però no suficient. Cal la intervenció coordinada i ordenada dels poders
públics, especialment dels professionals en matèria d’asil i integració, a fi
de garantir el correcte procés d’incorporació dels refugiats.
Catalunya té una llei d’immigració que, en el seu moment, fou el resultat
d’un pacte. Passat els anys, pot ser caldrà pensar la possibilitat d’un nou
gran acord polític capaç de respondre a les noves demandes plantejades pels
nous fluxos migratoris. La gestió pública haurà de saber equilibrar les actuals
polítiques de gestió de la diversitat amb l’actualització de la polítiques
d’acolliment que havien baixat d’intensitat en els darrers temps. L’arribada
massiva de refugiats introduirà noves demandes a la societat catalana, atesa la
composició social, cultural i religiosa d’aquestes persones. Davant la complexitat
de la situació, tot i que la majoria de competències en aquests temes correspon
a l’administració de l’Estat és el moment d’incorporar decididament el principi
de subsidiarietat a fi de que siguin les administracions més properes als
ciutadans, en aquests cas en els local, les que tinguin els recursos necessaris
per desenvolupar les polítiques d’acolliment. Finalment, l’acolliment generós
dels refugiats no ha d’oblidar la necessària actuació en el lloc d’origen del
problema a fi d’evitar la repetició dels episodis de les darreres migracions
massives. Els països occidentals han de tenir programes específics que permetin
modificar les condicions en els països d’origen perspectiva que convida a incorporar
un nou enfoc a les tradicionals polítiques de cooperació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada