La campanya electoral ha arribat a la seva fi. Després d’uns dies de
frenètica activitat, intensos debats i alguna sobrecàrrega informativa, el
silenci informatiu dominarà tota la propera jornada. Aprofitant que estava fora
de Barcelona vaig assistir a l’acte final de campanya en un poble del Baix Empordà
relativament gran amb un alt índex d’immigració (un 23,5%), provinent dels
inicis dels grans fluxos migratoris de les últimes èpoques i fàcilment
identificable perquè bona part d’aquestes persones són d’origen magrebí. Aquestes
persones són ben visibles en el poble, tant per la seva vestimenta com per la
parla, però també bona part de les segones generacions són dependents en alguns
comerços locals on atenen als clients amb català empordanès.
Va sorprendrem, i molt, que en la plaça del poble, força plena i animada, no
hi haguessin persones que poguessin relacionar-se amb aquesta immigració. Però
tampoc els diversos oradors, alguns força emotius, i tot que un d’ells era d’origen
d’una altra comunitat d’Espanya, ningú esmentà la realitat de la diversitat de
la societat catalana i la necessitat que els nous catalans formin part de la
nova Catalunya. Al llarg de la campanya he tingut la sensació de que els missatges
electorals no han estat prou sensibles a atraure els vots dels nous catalans. Per
més que algun candidat, algun moment i de manera indirecta, ha parlat d’aquests
nous catalans, la majoria de propostes comunicatives no als ha tingut presents.
L’absència dels nous catalans en els missatges de campanya és un dèficit
important i un problema per garantir el seu sentiment de pertinença a la nova Catalunya
que es vol construir. Tinc la sensació que són catalans encara massa invisibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada