dimarts, 28 de juliol del 2015

Europa, una identitat en transformació

Europa porta anys cercant la seva identitat més enllà de la realitat dels seus estats nacionals. La globalització, ara, i abans els processos de descolonització, han situat a primer pla les antigues contradiccions que comporta el procés de construcció de la unitat política del continent. Els intents en aquest sentit no han estat mai reeixits del tot. L'interès d'accentuar i situar en primer pla els interessos econòmics ha devaluat la necessitat de la unitat política. La segona mitat del segle XX i tot el que va del XXI Europa ha estat l'espai de confrontació de dues visions del que hauria de ser l'Europa del futur. Dues visions contraposades i, ara per ara, la victòria s'ha decantat sens cap dubte pels partidaris de potenciar la visió d'Europa només com un mercat unificat sota el dictat de les polítiques econòmiques d'alguns estats.


La il·lusió que podia tenir el projecte europeu, entès com ha possibilitat d’esdevenir una gran realitat política integradora de les diversitats de les diferents nacions europees s'ha esvaït bastant. La crisi econòmica ha aguditzat aquesta sensació de deriva del projecte europeu. Per respondre a aquest desafiament de la crisi els estats hegemònics en el context europeu han primat les respostes orientades a enfortir l'economia financera com expressió d'una particular visió del capitalisme. Aquest propòsit ha provocat greus crisis en alguns països comunitaris i ha entorpit la construcció de la unitat política europea. Ha malmès la definició de la identitat política comuna. La sortida a la crisi ha significat l'enfortiment dels principis del lliure mercat al marge de tot control polític. És més, la política europea ha quedat supeditada a com es resolien els problemes de l’incontrolat capitalisme financer. És així com els europeus hem perdut una nova oportunitat per donar un pas en la construcció d'un projecte d'Europa comú i políticament sòlid.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada