dijous, 25 de juny del 2015

República i Islam: enfrontar els desafiaments junts. Segona part


La recent constitució a França d’un ens per afavorir el diàleg amb la tradició religiosa musulmana ha estimulat varis debats entorn a la integració de l’Islam a la societat francesa. Un grup d’intel·lectuals i personalitats de diferents orígens han publicat un manifest per contribuir a que els francesos de cultura musulmana trobin el seu lloc en la societat francesa i en els valors de la República.  Pel seu interès, especialment per les analogies que es poden fer amb la nostre realitat, estic publicant el contingut d’aquest manifest en diferents posts.

Després del preàmbul del document comentat un anterior post el manifest explicita que la República  ha d’afirmar i defensar els seus valors essencials: la igualtat de drets i deures, la laïcitat, la igualtat de gènere, la diversitat .Amb aquests referents és evidents manera que determinades reivindicacions presentades com a religioses són totalment incompatibles amb els valors i principis  republicans. La República es troba que ha de discernir el que és la defensa dels seus valors i tenir discerniment, esperit de justícia i tolerància de tal manera que mai es pugui confondre la lluita contra les formes radicals de les expressions religioses amb l’hostilitat a les pràctiques religioses. Totes les lleis i normes que regulen l’aplicació del principi de laïcitat en la diversitat dels espais socials han de ser acceptades per a tothom com a regles que estan al servei de la llibertat de consciència, la llibertat d'expressió, el bé comú i l'interès general

Des d’aquesta perspectiva, ningú pot denunciar la laïcitat com una visió repressiva i discriminatòria o fer servir els principis de la laïcitat com instruments repressius i discriminatoris o de rebuig sistemàtic a la ‘expressió religiosa dels ciutadans musulmans. Els signants del manifestat diuen que la seva crida convida als republicans a reafirmar la laïcitat com a principi de conciliació de les llibertats al servei de l'emancipació de cada consciència lliure, de la concòrdia civil i de l’interès general.


Els signants del manifest consideren que no hi ha necessitat de canviar la llei de separació entre Església i Estat de 9 de desembre 1905: ella garanteix perfectament la llibertat de consciència i la llibertat de culte, establint per tots  el respecte de l'ordre públic. No hi ha contradicció entre aquest principi de separació i les condicions per a la construcció de llocs de culte: les autoritats públiques han vetllar per no discriminar quan els fidels volen finançar la construcció de mesquites. Gràcies a aquesta definició de la laïcitat, l'Islam de les coves està abandonant la seva condició marginal afavorint que el culte musulmà comenci a tenir llocs de culte dignes pels seus fidels contribuint a l’enriquiment del patrimoni comú. Pel que fa a altres sol·licituds específiques  de la pràctica religiosa, els tribunals francesos, d'acord amb la llei de 1905, han de tractar a l’Islam sense cap diferència respecte als altres cultes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada