Més abraçades i menys odis polítics.

He quedat estupefacte al conèixer unes declaracions de l’actual responsable de Podemos a Catalunya. Les seves paraules han estat força contundents i no permeten altre interpretació que el que expressen: "en la campanya (properes eleccions catalanes) farem servir odi contra Mas". En una entrevista explica que la direcció de Podemos arribaren a aquesta conclusió després del míting de Pablo Iglesias al Palau de la Vall d'Hebron el darrer mes de desembre. En aquest acte es varen adonar del rebuig visceral que provoca el president Mas entre els seus simpatitzants i afiliats. En unes declaracions al diari El Periódico Gemma Ubasart, la secretaria general de Podemos a Catalunya diu: "després del 9-N Mas va tenir un mes de glòria, però al míting de la Vall d'Hebron [al desembre, amb la participació de Pablo Iglesias] vam veure l'odi que desperta la seva persona i aquest odi contra Mas és el que farem servir contra ell en la campanya". El diari emfatitza que aquestes han estat les paraules literals d’ Ubasart.

L'odi és la contra de l’amor. Predicar l’odi és apel·lar la mobilització dels supòsits bàsics dels humans contra la por que consideren diferent i, esperonats per aquest temor, la única alternativa és la destrucció. Aquesta estratègia, aplicada a la política, fou la base dels totalitarismes excloents i criminals que han practicat els sàtrapes de totes les dictadures. Com comentava l’altre dia aquestes foren les tesis de les Juntes d’Ofensiva Nacional Sindicalista dels anys 30 del segle passat; dels postulats racistes del nacionalsocialisme alemany o dels principis exterminadors del khemers rojos de Pol Pot. Em preocupa que la política a casa nostra generi aquests plantejaments i la possibilitat que aquestes tesis obtingui acceptació electoral. La meva visió de la política no es fonamenta en l’odi sinó en l’enteniment, el consens, la comprensió, l’acord i la col·laboració. Admeten que aquests principis no exclouen la confrontació, la discrepància i el debat; però mai han d’alimentar l’odi. L’odi fou la base del primer crim metafòric de la humanitat: la mort d’Abel en mans del seu germà Cain.

La meva manera d’entendre la política s’expressa en l’abraçada de David Fernández al president Mas a la nit del 9 de novembre. Ambdues persones representen dues alternatives polítiques totalment oposades i contraposades. L’abraçada demostra que la discrepància política no anul·la el respecte per l’adversari ni fomenta la seva animadversió, ni molt menys atia l’odi contra ell. Com a cristià, però també com a persona cívica, no considero que en la democràcia hi hagi espai per l’odi. Fomentar-lo és alimentar una actitud que porta la destrucció de la convivència i el civisme que ens permet ser lliures. Confio que el fiscal contra els delictes d’odi actuï d’ofici i avaluï si aquestes declaracions de Gemma Ubasart constitueixen un delicte d’incitació a l’odi. La societat democràtica i les persones sensates que defensem les relacions de convivència hem d’actuar ràpidament contra aquest tipus de manifestacions per evitar que l’odi s’instal·li entre nosaltres, perquè si ens adormim quan vulguem fer-ho pot ser sigui massa tard.