La política del ressentiment

Tinc clar que el ressentiment no pot ser el motor de la política. Després de molts anys de bregar en política tinc una vaga idea del que és i el que no vull que sigui. Penso que la política és una manera civilitzada d’organitzar la convivència de les persones i la construcció de solucions als seus problemes basada en acords, consensos i compromisos. Entenc també la política com una resposta moral a les injustícies i una acció pràctica guiada en tot hora per paràmetres ètics. La política no està al marge de la comprensió  moral de la vida, com la vida no tindria horitzó moral sense la política.

Des d’aquesta comprensió personal de la política, si volen molt elemental i sense masses farciments de politologia, se’n fan incòmodes els viaranys per on estant anant alguns dirigents polítics del nostre país. Malfio dels polítics que pronostiquen calamitats o profetitzen mals auguris. Tanmateix desconfio dels polítics maniqueus No entenc que cap polític, sense violentar el mateix sentit de la política, pugui parlar d’odi, de dolor o justificar actuacions violentes com a resposta a una suposada violència estructural. La política, com expressió d’un ressentiment, no té cabuda en el marc d’una política decent. Tampoc entenc algunes negatives contundents contra la possibilitat de pactar amb algú que ara està governant. El pacte és l’essència de la política i, de manera singular, de la comprensió política dels catalans des de fa molts segles..

Els únics límits als pactes provenen pels idearis o comportaments antidemocràtics que poden manifestar alguns actors polítics. Al marge d’aquests, la política es basa en els pactes per governar de la manera millor i més intel·ligent a favor del bé de tota la societat. Situar-se, d’entrada, al marge de qualsevol pacte o acord, és més una impostura que una posició política. Situar la política permanentment en el terreny del desacord, de l’enfrontament o la vindicació de comportaments exaltats i de confrontació desvirtua l’espai democràtic. Sense enteniment, bones paraules, educació o actituds cooperatives la política és només apetència de poder en benefici d’uns interessos particulars d’uns enfront als interessos de tots.