La política com a moda

Aquesta és l’expressió que vaig sentir a un andalús quan un periodista li preguntà que pensava votar. Sense pensar-ho respongué: “sempre he votat esquerra, però ara dubto entre Podemos i Ciudadanos” Tot seguit afegí,  “es lo que se lleva, es lo que está de moda”. El canvi del vot polític és sense xarxa. Aquest ciutadà evidencia els profunds canvis en que es troba el sistema polític en el nostre país. Els resultats de les eleccions  andaluses així ho demostren. El partit socialista resisteix amb èxit, tot i els nombrosos i rellevants casos de corrupció que el commou des de fa mesos. Els votants andalusos han castigat als populars durament, sense que això afebleixi en profunditat el bipartidisme. Com ha dit un comentarista, el bipartidisme continua encara que una mica més abonyegat. 

Les noves formacions polítiques, aquestes que estan de moda, emergeixen, però no modifiquen l’estatus quo del sistema. Al llarg de la campanya política les noves formacions han irromput en l’espai mediàtic polític amb uns missatges emocionals sense masses propostes concretes. Sabien com agitar les consciències dels ciutadans i mobilitzar el seu malestar en vots, però no sabien proposar res de com resoldre els greus problemes de la societat andalusa. Tot eren vaguetats i generalitzacions. Encertaven la diagnòstic, però no sabien quina era la prognosi ni molt menys la teràpia. El que em preocupa és l’adhesió que recull aquesta banalització de la política. Sorprèn que davant la complexitat de la societat i la gravetat dels seus problemes, els partits alternatius només saben mobilitzar emocions i proposar alternatives simplificades i, en moltes ocasions, irrealitzables.