En
molts països d’Europa hi ha un problema d’identitat que es manifesta en un
dèbil sentiment de pertinença i, en molts casos, de baixa identificació amb el
que es pot considerar el conjunt de trets que defineixen la ciutadania europea.
Aquesta situació també es dóna a casa
nostra. Un treball d’investigació fet pels professors Xavier Martínez Celorrio
i Anton Martin Saldo que es publicarà properament, confirma el baix grau de
pertinença i identificació entre els joves immigrants o fills d’immigrants a
Catalunya i, de forma més, específica en la demarcació barcelonina. Mentre es
constata aquesta realitat a tot Europa, els nous populisme afirmen que la
identitat europea està greu amenaçada per la influència de la nova immigració
i, en concret, per la presència de l’Islam.
El
paroxisme arriba a extrems com que en alguns països, per exemple, es qüestiona
el fet de que en les seleccions de futbol nacionals hi hagi molts jugadors
negres o d’aspecte magrebí. El que no comprenen aquestes veus crítiques és que
el panorama social d’Europa ha canviat en els darrers anys. Avui ser europeu no
va lligat a tenir la pell blanca i ser religiosament cristià. Hi ha una nova
realitat plural i diversa que interacciona en la societat per anar definint una
nova realitat de ciutadania. Així, com deia fa temps Tahar ben Jelloun en un
excel·lent article, Europa té una identitat formada per diferents tons. La nova
identitat europea avança en la història i es redefineix en un context que és
del tot canviant perquè, en aquesta realitat transformada, hi ha persones que
són diferents.
En
el fons, en tota reflexió sobre la identitat, existeix una aproximació ètica.
Ja que conviure en aquesta realitat transformada i plural, comporta un
reconeixement i una acceptació de l’altra tal com és. Tota reflexió sobre la
identitat té aquest punt ètic de partida: el respecte vers l’altra està
col·locat al centre de la convivència. Reivindicar una identitat europea
tancada, insensible a la diversitat de tons d’identitat que es donen a Europa
és oblidar-se del principi ètic de la igualtat, respecte i empatia amb l’altre,
el diferent. Els nous populismes no són ètics perquè, en la mesura que proposen
tancar la societat europea a aquesta nova realitat, reivindiquen una identitat
orientada al passat, però no a la convivència en el present.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada