Tenim un problema amb els joves catalans d’origen estranger

Els investigadors socials Xavier Martínez Celorrio i Antoni Marin Saldo presentaren en un seminari de la Fundació Acsar un avançament del seu treball sobre la inserció socio-educativa i laboral dels joves d’origen estranger des d’una perspectiva intercultural. Les dades sociològiques són més que preocupants. Tot haver-hi alguns aspectes positius, l’obstinació de les evidències mostren les dificultats que tenen els joves immigrats o fills d’immigrats per assolir els mateixos estàndards que els joves autòctons. Hi ha una important desigualtat accentuada en els darrers anys com a conseqüència de la crisi i que no està apaivagada per la idea estereotipada del retorn als països d’origen. La crisi ha provocat molt poc retorn en els joves. Entre 2010 i 2014 només retorna un 9.4% dels joves a la província de Barcelona.

L’estudi avalua, entre altres aspectes, el grau d’integració cívica dels joves. La mesura es fa a partir de l’anàlisi que aquests joves fan dels recursos públics que tenen al seu abast i que són considerats camins d’integració. Aquesta aproximació permet, junt amb altres paràmetres, conèixer el grau d’immersió en el que és la societat catalana. També s’analitza el funcionament de l’ascensor social o si es dona descens social en relació als pares. Els resultats són força preocupants. Molts d’aquest joves no mostren un clar sentiment de pertinença a Catalunya, més aviat es senten membres d’un altre país o manifesten un sentiment de cosmopolitisme. La impressió és també negativa en relació al grau d’immersió al que es pot considerar el demos català. Només es senten formant part d’aquest societat un 13% la resta es reparteix entre l’ambivalència o la percepció de que es forma part d’una altra alteritat. L’anàlisi del descens social demostra que el 50% dels joves immigrants o fills d’immigrants de la província de Barcelona pateixen un clar descens social i només un 16% evidencien que funciona l’ascensor social. Curiosament aquest fenomen és forà evident en aquells joves que han fet estudis universitaris. Per exemple, mentre només un 15 % de joves universitaris autòctons pateixen un descens la xifra s’eleva all 47% en els joves immigrants o fills d’immigrants. En sentit contrari, l’ascensor social funciona pel 55% de joves autòctons i només es dóna en un 33% per universitaris immigrants o fills d’immigrants.