dimarts, 3 de febrer del 2015

L’error del pacte contra el yihadisme

Dóna la impressió que el terrorisme jihadista recull indirectament petits èxits polítics. El recent pacte antiterrorista signat exclusivament per les dues forces majoritàries del Parlament espanyol és bona prova d’això. Si l’objectiu de tot grup terrorista és instaurar la por en una societat, el pacte signat ahir només pot entendre’s com una resposta més emotiva que racional al problema del jihadisme. L’horitzó electoral ha condicionat el sentit d’aquest pacte i el comportament dels seus dos únics actors.

Un dels objectius no confessats del pacte es evidenciar a la societat espanyola que només hi ha dos partits majoritaris, els signants del pacte, capaços de fer política d’estat. Els populars han arrossegat els socialistes als seus punts de vista i aquests, preocupats en perdre posicions per demostrar que poden ser força de govern, s’hi han sumat ràpidament. Paradoxalment, aquests dos partits amb vocació d’omplir tot l’espai polític, alhora de definir una política d’estat han marginat sense escrúpols a la resta de forces polítiques, algunes majoritaris en els territoris on s’ha d’aplicar aquesta política i altres que, en menor mesura però totalment legitimades, representen uns punts de vista també necessaris a tenir en compte. Només pot entendre’s aquest despropòsit des de el pur i simple càlcul electoral.

L’altra dimensió del pacte és el pes donat als aspectes policials i de repressió dibuixat per la política de l’Estat en la lluita contra el jihadisme. Fomentar només els aspectes d’intel·ligència o punitius és tenir una visió curta del problema del jihadisme.  Quanta raó té la sociòloga Saskia Sassen, premi Príncep d’Astúries, quan alerta que el terrorisme islàmic s’ha de combatre bàsicament lluitant també contra la pobresa i l’exclusió social de molts immigrants i els seus fills. Per això, s’equivoquen els populars i els socialistes amb aquest pacte anti-jihadista. El seu pacte es queda a mig camí perquè és un pacte fet des de la por i no amb la raó. A la societat hi ha una por latent per les notícies que arriben del terrorisme de l’Estat Islàmic a Oirent Mig. És temor referenciat a una situació d'altres països, no perquè aquí hi hagi terrorisme jihadista. Prendre decisions des del temor, espantats, si bé pot semblar que aporta confiança a la ciutadania donant la impressió que es fa alguna cosa contra la xacra del terrorisme, pot conduir a prendre mesures que retallen i desfilen el teixit democràtic de la societat. Com també pot alimentar sentiments de venjança que s'expressen en les actuacions de l'Estat. La idea de presó permanent revisable aniria en aquest sentit ja que representa un retrocés en l’àmbit de les llibertats democràtiques constitucionals i una comprensió de la presó no com a instrument de reinserció sinó d'ajust de comptes. Lamentablement, aquest és, en definitiva, el gran objectiu dels terroristes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada