dijous, 15 de gener del 2015

Una nova perspectiva: immigració, diversitat cultural i vulnerabilitat



Vaig sentir una excel·lent intervenció de Miquel Esteve, Comissionat d’Immigració i Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona. Fa mal qualificar les seves paraules perquè, a més d’un bon amic, tècnicament és el meu superior jeràrquic. Però, les coses són com són, la intervenció d’en Miquel aportà fou molt bona perquè aportà un punt de vista que permet aproximar-se al tema de la immigració, i altres qüestions, amb una visió renovada i útil per la gestió pública. A partir de la seva experiència dins de l’àmbit de l’ensenyament en centres de forta immigració i diversitat, i posteriorment des de la seva responsabilitat municipal, en Miquel proposà diferenciar tres àmbits de polítiques públiques complementàries: immigració, gestió de la diversitat i vulnerabilitat. Es tracta d’un àmbits polítics diferents perquè parteixen de realitats distintes, utilitzen conceptes amb lògiques diferenciades i tenen subjectes d’actuació no sempre coincidents.

Resumeixo les ses idees. Primer, les polítiques d’immigració estan limitades al processos d’acollida i els primers moments d’integració dels nou vinguts a la societat de rebuda amb tota la problemàtica associada d’ocupació, habitatge, escolarització, atenció social, aprenentatge lingüístic, entre altres aspectes. Però aquest estadi dura un temps limitat. Després d’un període d’acolliment les persones que, en un moment foren immigrants, esdevenen ciutadans que han d’assumir els corresponents drets i deures de viure en una comunitat concreta. Els canvis socials dels darrers anys han fet la societat catalana més plural i diversa de tal manera que els governs municipals han gestionar la comunitat local des de la diversitat cultural i han de saber integrar als ciutadans en una identitat compartida respectant la pluralitat d’identitats viscudes com a referents personals. Dins d’aquest àmbit s’han d’incloure totes les qüestions relacionades amb la convivència cívica i el respecte a les llibertats de consciència i de religió.

Finalment, el tercer àmbit amb lògica pròpia i diferent de l’anterior, són els temes relacionats amb la vulnerabilitat. Alguns ciutadans poden ser més vulnerables que altres a patir situacions que, si són mal abordades, poden situar-los en la marginació, pobresa o exclusió social. Una de les característiques de l’actual risc de vulnerabilitat és la seva alta variabilitat social, un exemple d’això és que avui en dia s’han modificat notablement els perfils dels usuaris del serveis socials assistencials, tant en les institucions públiques com privades. La crisi ha palesat l’ampliació dels grups socials susceptibles de vulnerabilitat. En qualsevol cas, el risc d’exclusió social no està associat necessàriament a la condició d’immigrant o de nova ciutadania. Com tampoc, els problemes d’identitat dels nous catalans, o no tan nous, estan correlacionat a problemes de situació o nivell de renda. Tota aquesta nova perspectiva aportada per en Miquel Esteve resulta molt útil per confeccionar les propostes programàtiques de les properes eleccions municipals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada