divendres, 9 de gener del 2015

Islamisme i islamista, conceptes embolicats

Llegint les cròniques d’aquests dies sobre els terrorisme a Paris he vist que existeix una confusió entorn alguns conceptes relacionats amb l’Islam. Ahir parlava de la necessitat de fer ser servir adequadament el mot islamisme. Avui voldria ampliar aquesta reflexió al terme islamista. Si hom mira aquest mot en el diccionari de la Real Academia Española de la Lengua troba la següent definició “Perteneciente o relativo al integrismo musulmán. 2. Partidario de dicho movimiento”. Res mes. Sorprèn aquesta definició tant negativa, doncs podria pensar que un islamista és qui combrega amb els principis de l’Islam. Les definicions dels diccionaris d’ús català sí que van en aquest sentit. El Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans defineix islamista com “1 Relatiu o pertanyent a l’islamisme. 2 1 Partidari de l’islamisme 2 2 Islamòleg, islamòloga”. La definició catalana ho desvincula de la qualitat de la fe islàmic i evita associar el mot a l’àmbit de l’integrisme. Tal com es constatava ahir, entre la llengua catalana i la castellana no diu el mateix quan fa servir els mots islamisme i islamista.

Els conceptes s’enterboleixen més si es consulta la Wikipèdia. Aquesta enciclopèdia col·laborativa, amb un control limitat, no té una entrada dedicada a islamista, per això cal buscar la referència dins del terme islamisme. Per definir aquest mot remet al que diu el Diccionari de la Real Academia de la Lengua Española. Com que aquest diccionari associa el terme al integrisme, com a prevenció, aquesta enciclopèdia matisa que no tots els musulmans son islamistes, però complica el concepte parlant de terrorisme. En el cas de la Wikèpida catalana tampoc hi ha una entrada específica per islamisme de tal manera que cal cercar el mot dins de la definició de l’islamisme polític. El qual ràpidament l’associa a l’islamisme sense cap adjectiu vinculant-lo a la concepció política derivada de l’Islam. Resulta bastant desconcertant comprovar les imprecisions que es fan en aquestes enciclopèdies lliures.

La Wikipèdia francesa presenta el concepte islamista com una manipulació de l’Islam amb finalitats polítiques associat a l’extensió social de la xaria. Però, en el mateix article on s’explica tot això s’indica que el mot islamisme etimològicament significa la doctrina de l’Islam però que el terme s’ha corromput per una derivada política. Aquesta entrada de la Wikipèdia francesa aporta una disquisició curiosa. Afirma que el terme islamisme és de creació recent en llengua francesa. Diu que és un mot que apareix el segle XVIII creat per Voltaire per substituir el de mahometisme emprat fins aquells moments per significar religió dels musulmans. L’ús del terme islamisme comença a estendre’s durant el segle XIX i esdevé comú a inicis del segle XX entorn a la Primera Guerra Mundial. Però, anys després entre en desús, de tal manera que no es troba en importants obres francès de referència sobre l’Islam. El terme es torna a recuperar a França a finals dels anys 1970. Però en aquest cas ja no es fa servir per identificar la religió dels musulmans, sinó per definir aquelles interpretacions polítiques i ideològiques de l’Islam en contrast amb aquelles altres que només es mouen en l’àmbit de la fe. Més endavant, el mot islamisme s’associa a les corrents derivades de l’Islam que s’enfronten amb els models socials occidentals. A partir d’aquesta concepció es deriva el terme islamista vinculant-lo a les corrents polítiques de l’Islam.


A la vista de totes aquestes interpretacions i confusions no estaria de més fer l’esforç d’emprar els termes acuradament. És evident que cal revisar algunes definicions dels diccionaris. Cal fer-ho amb el mateix ànim que permetré superar alguns dels errors idiomàtic com aquell que atorgava al terme “home públic” una valoració positiva mentre que “dona pública” era negatiu. Cal fer-ho en l’àmbit de les religions perquè es fàcil d’establir senzilles analogies lèxiques amb mots similars amb altres religions que no tenen la mateixa interpretació en el cas de l’Islam. Insistir en aquesta confusió conceptual que afecta negativament als seguidors de l’Islam i no als de les altres religions, considero que no ajuda a incorporar aquesta religió en els processos de convivència en les societats occidentals i pot suscitar motius de desafecció social. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada