He
començat l’any pregant, com cada dia. No hi ha dia que no dediqui un temps a
pregar. Ho faig ben d’hora, quan la ciutat encara sembla dormida i els
treballadors del torn de nit comencen a retornar a les seves cases. Combino les
lectures corresponents a Laudes amb els textos de la missa del dia. Després, reflexiono
per traduir la vivència, senzilla com un ventijol, en unes notes que publico en
les xarxes socials. De tant en tant, alguna ànima espontània m’agreix aquestes
notes. Llavors m’alegro. Aquests comentaris retornen el bé que procuro fer
publicant les meves efímeres reflexions sobre els textos parlats en la
intimitat del cor. No tinc gens de vergonya d’afirmar cada dia quines són les
meves creences a la plaça pública de les xarxes socials.
Però
avui, primer dia de l’any, la pregària ha estat més comunitària. He volgut participar
la fe amb la comunitat de monges benedictines del monestir de Sant Benet de
Montserrat. M’han acompanyat la Roser i els seus pares. Tots hem superat la son,
resultat d’intentar integrar en una experiència única la celebració del nou any
amb la pregària, i pràcticament en silenci hem enfilat el camí prou conegut d’aquesta
muntanya tan estimada pels catalans. Allí, asseguts en el cor de l’església del
monestir, hem acompanyat les monges en la primera missa de l’any. Quin goig
espiritual poder estar en comunió durant els primers moments de l’any amb
aquestes grans dones de la comunitat de Sant Benet. Com són les coses, just
abans de començar la celebració, ha vingut la priora per comentar-me
discretament que m’acabava de llegir una piulada meva. Si santa Teresa deia que
Déu estava entre les olles, probablement avui hauríem de dir que Déu també es
troba en les xarxes socials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada