No revelo res si afirmo que les persones necessitem vides exemplars
com a referents per construir els valors personals que ens ajuden a anar per la
vida. Cadascú busca aquests exemples on pot. Anys enrere la pròpia societat tenia
diversos mecanismes estructurats per donar notícia d’aquests models a imitar.
Actualment, la situació a variat. Els àmbits d’educació moral s’han modificat o
transformat. Han aparegut nous mecanismes de transmissió que intenten proposar aquests
valors de referència. Entre tots ells, tenen un paper destacat els medis de
comunicació. Aquests, amb les seves notícies, a part d’informar, aporten contínuament
valors, i també contravalors que tenen una funció educadora o tot el contrari.
La setmana passada el president de Freixenet i també de la
Cambra de Comerç d'Espanya, en declaracions a la Ser, ha reconegut que davant
la precarització de les relacions laborals a Espanya, "més val cobrar 500 euros al mes que 0".
S'ha de tenir molt poca vergonya per fer aquesta declaració. Dir això és una
immoralitat extrema, perquè no és jut que una persona visqui només amb 500
euros. D’acord que sempre és millor això que res, però aquesta quantitat d’euros
no és un salari just. Li suggereixo a aquest senyor de fer la prova de viure,
sense trampa, durant un mes només amb aquesta xifra. Suposo que al final, es
convencerà que aquesta quantitat no permet arribar a final de mes a una
família. Els sous de misèria no són acceptables per una qüestió de moralitat
pública, com tampoc ho és que aquestes declaracions ocupin, sense més, un espai
en l’àgora pública. Anem malament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada