Les paraules, sí que importen

En els esmorzars col·loquis de la fundació ACSAR en Josep Maria Sala suggerí revisar si el terme xenofòbia era adequat per expressar amb rigor totes les emocions i sentiments que els immigrants susciten en algunes persones. És comú associar la xenofòbia a les reaccions extremes contra els estrangers, bàsicament els immigrants. Així, en l'imaginari col·lectiu, s'associa, per exemple, la xenofòbia amb les actituds majoritàries dels partits d'extrema dreta. Generalment, el pensament ultra de les formacions polítiques extremes és identificat com a xenòfob. En Josep Maria Sala, persona força coneixedora de l’humus popular des de fa molts anys, pensa que l'immigrant suscita en moltes ocasions recances i genera temors, però que en cap cas aquesta actitud pot considerar-se odi o animadversió, agressivitat o enfrontament amb els immigrants.

Davant d'aquesta precisió terminològica, darrera la qual s'expressa una rigor conceptual, s'obrí una petita discussió sobre el tema. La majoria encaminades a reconèixer que davant els immigrants poden coexistir dues actituds que no sempre són seqüencials.En uns casos pot haver-hi preocupació i fins i tot fòbia als immigrants, però sense manifestar cap comportament agressiu vers ells, mentre que en altres ocasions el que es produeix és una resposta plena d'odi amb comportaments violents contra ells. Eulàlia Vintró, una de les persones participants en l'esmorzar col·loqui proposà una nova paraula per resumir el petit debat: xenomisia, derivat del grec miso que vol dir ordi. Penso que l’ús de la paraula aportada per Eulàlia Vintró, per altra part lògica per la seva condició de catedràtica de grec, ajudaria a tenir més cura alhora d'abordar els diferents sentiments expressats per les persones davant dels immigrants.