El veritable problema no són els diners, sinó les persones

El papa Francesc ha avisat sobre el risc de la indiferència que ens pot fer cecs, sords i muts. Ho ha fet en la seva intervenció en la IV edició del Festival de la Doctrina Social de l'Església celebrat recentment a Verona sota l’atractiu títol de "Més enllà dels llocs dins del temps ''. El papa considera que la situació de crisi social i econòmica en la qual ens trobem pot "espantar, desorientar, o fer-nos pensar que la situació és tan difícil que no podem fer res". Per això, "la gran temptació és parar-se a guarir les pròpies ferides i trobar una excusa per no escoltar el crit dels pobres i el patiment d'aquells que han perdut la dignitat de portar a casa el pa perquè s'han quedat sense feina". Els que només busquen curar les seves ferides, acaben maquillant-se. Per aquesta raó, digué el Papa, "el risc és que la indiferència ens faci cecs, sords i muts, presents només en nosaltres mateixos, davant del mirall, i que tot el que succeeix ens sigui estrany".

En el seu missatge, el Papa recordà que "estem cridats a anar més enllà i abordar les necessitats reals". Per això, "és urgent abandonar els llocs comuns, que es consideren segurs i garantits, per alliberar les moltes energies amagades i no conegudes que estan presents i treballen molt concretament". Anar més enllà, vol dir "engrandir i no restringir, crear espai i no limitar-se a seu control". I per anar més enllà cal prendre la iniciativa. El papa Francesc advertí que "també avui en l'àmbit econòmic és urgent prendre aquesta iniciativa, perquè el sistema tendeix a homologar tot i els diners es tornen l'amo de tot. El sistema et porta a aquesta globalització que no és bona, que homologa tot " I, ¿qui és l'amo d'aquesta homologació ?, es preguntà el papa: "els diners". Prendre la iniciativa en aquestes àrees és tenir el valor de no deixar-se atrapar pels diners i pels resultats a curt termini que et converteixen en esclau.

No és veritat que no hi hagin diners, digué el papa Francesc. No es pot dir que moltes coses no es poden fer "perquè falten diners", sempre hi ha diners per fer altres coses: "comprar armes", "fer la guerra", "operacions financeres sense escrúpols". Davant d’aquesta situació el Papa advertí que "el veritable problema no són els diners, sinó les persones"; per això "els diners per si sol no crea desenvolupament, per crear desenvolupament són necessàries persones que tinguin la valentia de prendre la iniciativa". Cal prendre la iniciativa, cal desenvolupar un concepte d’empresa capaç d’innovar, però no només en l’àmbit tecnològic, també s'han de renovar també les relacions de treball experimentant noves formes de participació i responsabilitat dels treballadors, inventant noves formes d'accedir al món del treball, creant una relació solidària entre l'empresa i el territori. En la seva conclusió el papa afirmà que "anar més enllà dels llocs no és el resultat de la casualitat individual, sinó de compartir una única finalitat: la història és un camí cap a la realització. Si ens movem com un poble, si anem junts cap endavant, la nostra existència posarà en evidència aquest significat i aquesta plenitud ''