Tothom al seu lloc

Mentre a Catalunya es donen amplis debats sobre  el camí cap la independència, l’arena política comença a omplir-se de molt de soroll. La unitat tan necessària per avançar, és feble i inestable. Té fisonomia variable i un rostre polimòrfic. Tot s’inunda de la geometria variable. Quan sembla que la unitat està lligada, sempre hi ha algú que la trenca ràpidament. Els màxims dominen els mínims comuns múltiples de cada proposta. Dóna la impressió que hi ha forces polítiques interessades a apostar pel màxim. Quan l’acord sembla proper, sempre es torça per la intransigència d’alguns. E política no funciona només “el pit i collons”, també calen moments de responsabilitat, generositat, compromís compartit i procurar pel bé general. Seny i mesura, amabilitat i compromís són virtuts polítiques disminuides per la pressió del moment.

Fer política amb calculadora electoral és un mal auguri per la pròpia política. Ara és l’hora, certament, de la gran política. És el moment de la política de mirada alta i de llums llargues. No es pot improvisar i mirar de reüll el que fa l’altre. Trobo a faltar més noblesa i que algunes persones amb lideratge social i polític sàpiguen situar-se en seu lloc. Lloables si hi són oportunament, però incòmodes si s’hi mouen. Els moviments ciutadans han d’estar preocupats i ocupats en elevar el nivell de civisme polític, però no han de pretendre substituir la iniciativa o l’acció política institucional. Es veritat que avui la política s’ha tornat més intersticial, però encara es mantenen unes institucions de governança que cal respectar. En aquestes institucions hi ha unes persones escollides i que tenen la confiança dels ciutadans per assumir unes responsabilitats i administrar uns tempos. Les regles democràtiques exigeixen saber distingir els diferents nivells d’autoritat i legitimitat assumint quins són els seus rols i les seves competències.