Per favor, no ens entretinguin

La política catalana dóna la impressió d’estar encallada en els darrers dies. Sospito l’aturador, però no voldria creure que l’apetència tàctica d’alguna formació política, és la causant d’aquesta situació. L’aturament consumeix l’esperit. A algunes persones, a més, les enerva. És fàcil de comprendre el perquè de tot plegat, perquè mantenir viva l’expectativa de que el dia 9 de novembre es farà la consulta amb totes les garanties democràtiques resulta incomprensible. Després de totes les senyals enviades pel govern de Madrid, seguir sostenint que anem a una consulta tal com estava dissenyada es un entreteniment que resulta fictici.

Hi ha persones de bona fe que disciplinadament creuen que el dia 9 es vota perquè això ho diuen reiteradament alguns polítics de pes. Algunes d’aquestes persones, són catalans que viuen a l’estranger i, atès que no hi ha vot per correu, alguns han reservat bitllets d’avió per desplaçar-se a les localitats habilitades a l’estranger per votar. ¿No ho sabien?, doncs és així. ¿Quin sentit té mantenir viva aquesta esperança?. Per cert, els catalans que es senten catalans però, per raons que siguin viuen a Espanya,  no podran votar perquè per l’article 7 de l’Estatut del 2006 se’ls nega la condició de catalans per no tenir veïnatge administratiu a Catalunya.  No per auto enganyar-nos guanyarem el combat nacional. Maurici Serrahima en el seu llibre Mentrestant recomana als catalans passar del patriotisme sentimentalista a un patriotisme polític. Probablement això és el que ens toca fer ara.

Però aquest pas, no sembla que tothom estigui disposat a donar-lo. Em dóna la impressió que hi ha alguna formació política que especula excessivament amb el desgast que aquesta situació pot causar al President de la Generalitat. El seu càlcul és terrible, perquè estan posant per davant els seus interessos partidistes al bé de Catalunya i dels catalans. Aquestes persones practiquen un patriotisme de conveniència sobre la base de l’agitació dels sentiments. Estratègia equivocada. Ara és l’hora de la política fina i ben calculada, generosa en plantejaments, unitària de soca arrel i convençuda que els catalans podem guanyar si tenim clar els grans objectius estratègics i ens mobilitzem per uns ideals nobles. Considero inadmissible que hi hagi algú que defugi la possibilitat d’unes eleccions anticipades abans de les municipals de l’any vinent. Els catalans no podem esperar més temps per dir al món quina és la nostra voluntat i necessitem estar confortats en percebre que al capdavant de tot el procés tenim un president assenyat, ferm i decidit a ser el President de tots.