Estat català, capital Barcelona

Amb motiu d’un encàrrec he escrit unes notes sobre que significarà per Barcelona ser la capital d’un futur Estat català des del punt de vista de les polítiques públiques immigratòries. Aquesta petició m’ha ajudat a ordenar algunes idees que feia temps havia anat madurant sobre aquesta qüestió. Des de fa temps donem per cert que si Catalunya és la nació dels catalans, Barcelona és la capital dels catalans. Ara fa tres-cents anys, els barcelonins herois de la resistència a l’assetjament de la ciutat, consideraven que estaven defensant les llibertats de tots els catalans perquè pensaven que la ciutat era la “capital i mare” de la pàtria. La capitalitat barcelonina de l’Estat català no pot ser només una decisió político-administrativa, ha d’emergir també dels consens forjat en un lideratge acceptat per la resta de realitats territorials, per la responsabilitat assumida pels seus ciutadans i he de mobilitzar sentiments i arrelar en les conviccions dels mateixos catalans.

Ser capital és esdevenir lloc de trobada, de construcció d’identitat nacional i d’obertura de Catalunya al món. Gràcies a la capital un país mostra el que és i el que vol ser integrant el seu passat.Que Barcelona sigui capital suposa definir l’àmbit simbòlic, emocional i els valors que relliguen la ciutat. Tradició, present i futur han de confluir en la voluntat ciutadana alhora de definir l’anima de la ciutat, allò que la identifica i li dóna singularitat en relació a altres capitals. Fonamentalment, és una aposta per un futur diferent i millor del que ara som i tenim en el present. Exercir de capitalitat exigeix un compromís de tots sabent que no tothom comparteix la mateixa tradició en les seves identitats particulars. Barcelona és el que són els homes i dones que fan ciutat. Al seu costat, hi ha institucions, entitats i relacions que defineixen una realitat vital. Cadascun d’ells tenen identitats particulars que sumen alhora de definir el perfil genuí de la ciutat. Res és sobrant ni accidental alhora de pensar com ha de ser aquesta Barcelona capital de l’Estat català, aquesta Barcelona Ciutat Ideal expressió de la Catalunya sobirana. Aquest futur a construir es defineix per una voluntat de ser amb i per les persones, en primer lloc, i després per ajudar a desenvolupar els projectes i el camí de les realitats associatives de la ciutat. Aquest propòsit no són camins incomunicats. Són itineraris plens d’intercessions i sempre orientat a un destí comú: fer de Barcelona capital un espai de civilitat.