El
finançament de l’Església catòlica té molt mala premsa al nostre país. Una part
de la societat sosté amb vehemència aquesta església rep molts diners públics i
que això és incompatible amb l’aconfessionalitat constitucional. La indignació
és extrema al constatar que l’Estat, a través de la declaració de la renda,
recapta els diners en nom de la pròpia Església. Davant d’aquests fets
s’inflamen les venes laïcistes i s’exigeix la total laïcitat constitucional de
l’Estat així com la prohibició de qualsevol relació econòmica entre aquell i
l’Església catòlica. Però el nostre país no és un cas excepcional dins dels
països europeus. A Europa hi ha diferents models de relació econòmica de
l’Estat amb les confessions religioses. Hi ha uns països que tenen els seus
propis impostos religiosos. En altres, aquests impostos són voluntaris i només
es paguen pels membres registrats de certes esglésies. Una altra situació es
aquella que els contribuents tenen l'opció de desviar un cert percentatge dels
seus ingressos a un grup religiós o l'estat. Finalment es dóna la modalitat que
el membre d’una confessió pagui l'impost com a part dels seus impostos sobre la
renda i el govern passa els diners de l'església. En aquests casos, l’Estat
recapta en nom de les confessions.
A
Itàlia, els contribuents paguen un impost del 0,8% i expressen la seva
preferència a on a quina confessió es destinen aquests diners (incloent
l'Església Catòlica, diversos grups protestants i la comunitat jueva) o l'estat
. La legislació del nostre país ofereix als contribuents l'opció d'assignar un
percentatge del seu impost sobre la renda a l'Església Catòlica, però no a
altres grups religiosos. L'Església Evangèlica Luterana a Dinamarca – que té la
consideració d’església nacional del país - rep diners a través d'un impost específic
d’església recaptat als seus membres i també rep suport addicional del govern
danès. Dos països del nord d'Europa - Suècia i Finlàndia - també recapten impostos
de l'església als seus membres. A Suïssa, els impostos eclesiàstics s'imposen a
nivell de cada cantó i la majoria d’ells recapten a través d’impost eclesiàstic
tot i que es donen algunes discriminacions, en el sentit de que es recapten a
favor només d’unes confessions. La realitat és que les finances i el sistema de
recaptació de les confessions religioses és plural i divers Europa. De tal
manera que es donen situacions molt diverses i algunes força estranyes, com per
exemple que hi ha confessions que només donen serveis religiosos als que han
pagat l’impost religiós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada