La
Mare de Déu de la Mercè és una Mare de Déu que neix de ela devoció barcelonina
i vinculada a la fundació de l'orde de la Mercè el 1218. Avui es venera a la
Basílica de la Mare de Déu de la Mercè, la imatge actual és una talla de fusta
d'estil gòtic del segle XIV, atribuïda a Pere Moragues, amb un infant Jesús a
la falda, d'un o dos segles després.
El
costumari explica que tal dia com avui de l’any 1218, la Mare de Déu baixà del
cel i visità al gran rei Jaume el Conqueridor al seu palau, on es trobava
acompanyat pel seu confessor i conseller Pere Nolasc i el canonge de la Seu, Ramon
de Penyafort. La Mare de Déu va demanar-los que fundessin una ordre de monjos
cavallers amb la missió de redimir els pobres cristians que estiguessin captius
dels sarraïns. Els tres personatges, honorats per la gran mercè de la visita de la Mare de Déu van posar tot el seu zel per acomplir
l’encàrrec. A tal fi fundaren l’Ordre de la Mercè de redempció de captius, els
frares mercedaris. Aquesta ordre fou molt activa a la fi de l’Edat Mitja i al principi
de la Moderna. Deixà la seva activitat de redempció de captius a la fi de la
pirateria dels sarraïns a la Mediterrània.
Segles
més tard, el 1687, Barcelona va patir una plaga de llagosta, i es va posar en
mans de la Mare de Déu de la Mercè per vèncer aquest perill. Les advocacions
foren escoltades i la plaga passa sense fer estralls. Des de llavors aquesta
Marededéu se la coneix també com la Mare
de Déu llagostera. Acabada la plaga, el Consell de la Ciutat la va nomenar
patrona de Barcelona. El Papa Pius IX, però, no va ratificar la decisió fins
dos segles més tard, el 1868. La mare de Déu de la Mercè és copatrona de la
ciutat de Barcelona, juntament amb Santa Eulàlia. D’alguna manera la primera és
la patrona de la ciutat i la segona ho és de la diòcesi.
L’ordre
religiosa del mercedaris pronunciaven quatre vots: els tres habituals de
pobresa, castedat i obediència i el més característic de l'orde, el de
lliurar-se ells personalment com a ostatges o lliurant llur vida, si fos
necessari, per aquells captius que estaven a punt de perdre llur creença en la
fe catòlica. Entre els segles XIV i XVIII foren nombroses les ocasions en què
els pirates musulmans assaltaven les costes de llevant de la península Ibèrica.
Com a conseqüència de les seves ràtzies s'emportaven captius a moltes persones
de les àrees assaltades. Més tard, els pirates musulmans demanaven un rescat o
bé els venien com a esclaus al nord d'Àfrica. Era en aquell moment on entraven
en joc els mercedaris, ja que aquests anaven en processó per diferents pobles
per tal de recollir almoines, tot oferint serveis religiosos a fi i efecte de
recaptar els diners suficients per comprar la llibertat dels dissortats
captius. Un cop aconseguits els diners, s'hi enviava un membre de l'orde per
tal de fer el pagament o per lliurar-se en lloc del captiu en cas que no
s'haguessin aconseguit els diners acordats. Aquest és el testimoniatge donat
per sant Ramon Nonat, sant Serapi i sant Pere Ermengol, que foren torturats i
assassinats a canvi de lliurar un captiu en lloc seu.
Així
els mercedaris varen complir amb escreix la seva funció original, ja que es
poden comptabilitzar un total de 344 redempcions i 60.000 persones alliberades
de la seva captivitat. A partir de 1812 l'orde va deixar de banda la seva
funció redemptora, ja que en teoria l'esclavitud s'havia abolit, motiu pel qual
va començar a desenvolupar tasques de caràcter missioner i caritatiu. En
aquells moment el ministre general dels mercedaris reformà l'orde per tal que
atengués noves maneres de redempció de les "noves
captivitats" que amenacen l'home: pobresa, marginació, addiccions,
presó, etc. Els mercedaris, empesos per la caritat, es dediquen a Déu pel vot
particular en virtut del qual prometen donar la seva pròpia vida, si fos
necessari, com Crist va fer per nosaltres, per a alliberar de les noves formes
d'esclavitud els cristians que estan en perill de perdre la seva fe.
Després
que el papa declarés la Mare de Déu de la Mercè patrona de la ciutat, Barcelona
va començar a celebrar festes al setembre. La festa de la Mercè prengué volada
l’any 1902, quan sota l’impuls de Francesc Cambó, se celebrà una Festa Major
que es convertí en model de les que encara avui tenen lloc a tot Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada