El
camí a seguir pels immigrants per esdevenir ciutadans normals del país és cada
cop més difícil. Junt amb el problema de la irregularitat
sobrevinguda per pèrdua de feina, o la no homologació de les titulacions
formatives d’origen, cal afegir-hi l’enduriment de les proves de coneixement
per adquirir la nacionalitat. És més que probable que molts ciutadans d’aquest
país no passessin les proves teòriques per adquirir la nacionalitat. I tot això
es fa, des de la impunitat que dóna la despreocupació que sembla haver-se instal·lat
en la societat vers els immigrants. Hi ha una part del sistema econòmic que s’aprofita
d’aquesta situació i de la debilitat dels immigrants sense papers per fer
treure’n importants rèdits econòmics. Són els més interessats de que tot
segueixi com està, especialment en afavorir la invisibilitat de la immigració.
La
normalització cívica real dels immigrants es donarà quan tots ells tinguin uns
treballs dignes i un reconeixement efectiu dels drets polítics. Sobre aquesta
qüestió encara hi ha molta prevenció. La Llei de Consultes de Catalunya, si bé
dóna dret de vot als estrangers, fa distinció entre els comunitaris i extracomunitaris.
Als primers se’ls demana un mínim d’un any de residència, mentre que als segons
són tres anys. El govern de l’Estat no sembla disposat a modificar la política d’estrangeria.
Més aviat, seguint la tònica empresa per alguns països europeus, preocupats pel
creixement del populisme xenòfob, sembla estar disposat endurir-la: més
controls, menys drets i manteniment dels CIEs. El moment és crucial vista la
incapacitat de l’ordenament normatiu per donar resposta a la nova realitat de
la immigració. Malgrat l’aparent invisibilitat dels problemes dels immigrants
cal seguir treballant, des de les institucions i la societat, a favor dels més
vulnerables i per enfortir la cohesió social i respectar la diversitat de la
societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada