dimarts, 23 de setembre del 2014

Immigrants ahir, ciutadans de segona avui

El camí a seguir pels immigrants per esdevenir ciutadans normals del país és cada cop més difícil. Junt amb el problema de la irregularitat sobrevinguda per pèrdua de feina, o la no homologació de les titulacions formatives d’origen, cal afegir-hi l’enduriment de les proves de coneixement per adquirir la nacionalitat. És més que probable que molts ciutadans d’aquest país no passessin les proves teòriques per adquirir la nacionalitat. I tot això es fa, des de la impunitat que dóna la despreocupació que sembla haver-se instal·lat en la societat vers els immigrants. Hi ha una part del sistema econòmic que s’aprofita d’aquesta situació i de la debilitat dels immigrants sense papers per fer treure’n importants rèdits econòmics. Són els més interessats de que tot segueixi com està, especialment en afavorir la invisibilitat de la immigració.


La normalització cívica real dels immigrants es donarà quan tots ells tinguin uns treballs dignes i un reconeixement efectiu dels drets polítics. Sobre aquesta qüestió encara hi ha molta prevenció. La Llei de Consultes de Catalunya, si bé dóna dret de vot als estrangers, fa distinció entre els comunitaris i extracomunitaris. Als primers se’ls demana un mínim d’un any de residència, mentre que als segons són tres anys. El govern de l’Estat no sembla disposat a modificar la política d’estrangeria. Més aviat, seguint la tònica empresa per alguns països europeus, preocupats pel creixement del populisme xenòfob, sembla estar disposat endurir-la: més controls, menys drets i manteniment dels CIEs. El moment és crucial vista la incapacitat de l’ordenament normatiu per donar resposta a la nova realitat de la immigració. Malgrat l’aparent invisibilitat dels problemes dels immigrants cal seguir treballant, des de les institucions i la societat, a favor dels més vulnerables i per enfortir la cohesió social i respectar la diversitat de la societat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada