Quefes i el llop

Hi havia un pastor, de nom Esop, que tenia el do d’interpretar el llenguatge dels animals i que escrivia boniques faules. Estant un dia pasturant, un altra pastor de la contrada, de nom Quefes, es lamentà que els llops del bosc atacaven, dia si i dia també, el seu ramat. Esop, home prudent i assenyat, dubtà del relat del seu amic, sobretot perquè parlava sovint amb els llops d’aquest bosc i, sorprenentment, tots eren vegetarians. Tot i la insistència de Quefes, Esop no feu cas del seu amic. Aquesta canterella durà vàries setmanes. Quefes insistia i Esop escrivia les seves faules.

Arribà un dia que apareixeren uns llops plens de rancúnia i enveja dels llops vegetarians i sense més atacaren ferotgement el remat de Quefes i a ell mateix. Eseop escoltà de lluny estant els crits d’auxili del seu amic, però escarmentat per tantes mentides i exageracions no li feu cas. Fatal i greu error, perquè, en aquesta ocasió els llops no eren vegetarians i com es propi del seu gènere es cruspiren el ramat de Quefes i el deixaren greument malferit. Quan els dos amics es retrobaren i Quefes explicà el que li havia passat. Esop el mirà compassiu i es lamentà de la seva dissort i entengué que, ni en polític ni en ramaderia es poden dir mentires o exagerar els fets. Per això decidí escriure una faula que servís d’exemple de tot això.