Primer de Maig

El primer de Maig es pot considerar una festa global. En tots els països, els treballadors celebren aquesta festa commemorativa de les seves lluites per unes condiciones laborals més dignes i una societat més justa. Aquesta festivitat és, en primer lloc, una festa reivindicativa. Els treballadors de qualsevol país aprofiten el Primer de Mig per denunciar amb més força i convicció les enormes precarietats que nafren les condicions de treballs de moltes persones. Però també és una festa plena d’esperança. Els treballadors es mobilitzen aquest dies perquè esperen que la seva força serveixi per avançar cap unes millors condicions en el treball. Es tracta d’una lluita desigual. La situació dels treballadors és molt diferent segons els països. Però, en tot cas, sempre hi ha motius per pensar que el futur serà millor i que servirà per reparar les desigualtats o injustícies del present. És una esperança sostinguda en el convenciments dels progressos fets en el passat.

Ara la crisi econòmica ha fet més necessari la lluita per la justícia social. A Europa molts dels guanys assolits per l’Estat del Benestar construït després de la segona Guerra Mundial s’estan perdent sota dures polítiques  de ajustaments econòmiques. Dóna la impressió que el que havien de ser uns ajustos necessaris per actualitzar el sistema de benestar, s’ha convertit en un intent de liquidació en tota regla d’aquest estat. En altres països, lluny d’assolir els beneficis d’unes condicions justes de seguretat social com s’ha fet a Europa la precarització de les condicions de treball ha situat als treballadors al llindar de noves formes d’explotació. Per tot això, a més de recordar avui aquestes  circumstàncies, és necessari seguir reclamant unes condicions de treball justes i dignes per tots els treballadors.