Negacions de Pere

Les negacions de Pere formen part també de les nostres contradiccions com a cristians. Després del Sant Sopar, moment suprem de la institució de la celebració de l’amor que salva i vivifica, els relats evangèlics ens situen davant de la inconsistència i feblesa de l’experiència creient. Pere, el deixeble que havia de ser la roca ferma on sostenir la fe, mostra la seva debilitat i nega, reiteradament a Jesús. Per tres cops diu no.

Pere no és un heroi; tampoc ho som nosaltres. El comportament de Pere no és d’admirar, però és comprensible perquè en ell ens hi podem identificar. ¿Realment tenim una fe tan sòlida que som capaços de ser coherents sense fissures?. No. Som febles i pecadors. Cada cop que no estimem, que ens tanquem en els nostres egoismes neguen a Jesús. No som els seus seguidors.

En més d’una ocasió, quan la realitat exigia una testimoniatge decidit com a seguidors de Crist, ens tornem escàpols. Massa sovint dissimulem i com a Pere, quan algú ens demana si som deixebles de Jesús, ens fem l’orni. Aquestes ambigüetats i contradiccions personals són els nostre peus que avui oferim a Jesús perquè ens renti per ser salvats.