¿Està en perill el papa Francesc? I

Per les xarxes socials circula un escrit que enumera vàries raons segons les quals la vida del papa Francesc està en perill. S’argumenta que durant aquest any de pontificat el papa ha pres algunes decisions que ha desestabilitzat l’entramat de poder organitzat entorn a la cúria vaticana i ha irritat alguns sectors catòlics ultraconservadors que, guiats pel seu fonamentalisme extrem, els porta a prendre actuacions radicals i contundents. Per la duresa dels seus plantejaments, alguns d’aquests sectors, s’han constituït en societats secretes amb estratègies d’infiltració en les estructures de poder i grups d’oposició violenta. Segons els que es diu en l’escrit que circula per inernet, la indignació d’aquest poder en les tenebres es tan gran, que pot prendre decisions que puguin afectar la pròpia vida del papa. Pot semblar impossible, però no és estrany en la llarga història de l’Església catòlica. Al llarg dels anys alguns papes han estat apartats violentament del soli de sant Pere per obscurs interessos mundans. Segles després, hom pot pensar que la civilització contemporània és més madura que èpoques anteriors. Segurament, però els interessos dels poders fàctics no coneixen límits. La magnífica pel·lícula el Padrino de F.F. Coppola relata en forma de relat cinematogràfic els lligams que es poden establir entre alguns obscurs poders del món.

¿Quins són els motius d’aquesta gran hostilitat vers el papa Francesc?. S’argumenten vàries raons. De totes elles voldria destacar les següents. Els sectors tradicionalistes consideraren un escàndol el gest del papa Francesc en el rentat de peus de dijous Sant de l’any passat. Trobaren fora de tota lògica cristiana anar fora dels murs vaticans, a la presó de menors a Roma i allí fer el ritus del lavatori dels peus, incloent en ell a dos musulmans i dues dones no catòliques. Fou un gest inèdit en la història i tradició dels rígids rituals de l'Església Romana. Els sectors conservadors consideraren casi un sacrilegi el gest del papa Francesc. Li critiquen també la seva actitud sempre somrient i per això l’anomenen en forma burleta i despectiva "Papa Piacione " que vol dir algú que somriu sempre i es porta bé amb tothom. Tampoc agradà la negativa del Papa Francesc de residir a l'apartament papal al palau vaticà i viure a la residència Santa Marta on el papa conviu amb moltes persones. Amb aquest gest el papa volia evidenciar la seva voluntat d’evitar l'aïllament que es dona en la residència del palau vaticà i el control que sobre la seva persona podrien exercir determinades persones amb fàcil accessibilitat a l’entorn papal. El trasllat de la residència papal a Santa Marta s’interpretà com una defensa precisament contra aquest poder curial obscur i manipulador d’interessos civils i eclesials.