diumenge, 2 de febrer del 2014

Lògica polonesa

CPT són unes sigles que molts servidors públics hem patit, és el dit Complement Personal Transitori. Fou molt emprat en els anys 90 del segle passat quan moltes administracions publiques, seguint la moda del moment patrocinada per una coneguda consultora, és llançaren a fer valoracions del lloc de treball i catàlegs de personal. Però ara, en el segon decenni del segle XXI, el CPT és un constructe inventat pel ministre d’Hisenda espanyol seguin les indicacions d’uns economistes científics, tres en concret. Aquest CPT de la modernitat significa Comptes Públics Territorials en l’argot de la moda actual.


L’objectiu del modern CPT, es diu, és arraconar les anomenades Balances Fiscals per errònies i mal calculades. Els economistes científics sostenen que cal un mètode cañí adequat a la idiosincràsia espanyola ja que les Balances Fiscals, tal com fan servir en altres països del món resulten esbiaixades perquè distorsionen la realitat social i ciutadana. ¿Quina és la realitat?. Doncs que Catalunya no està tan mal parada com sostenen els independentistes. El mètode castizo del CPT em recorda a un exercici escola de la “lògica polonesa”. Es tracta d’un mètode de càlcul emprat en algunes calculadores científiques. Aquesta lògica, portada en el seu extrem, aplica el següent principi: a partir d’un resultat desitjat s’identifica el mètode de càlcul que permet arribar al valor obtingut. Així de fàcil. Crec que el CPT té tota la pinta d’haver estat fabricat amb la “lògica polonesa”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada