La fi de molts dels beneficis associats a l’Estat del
Benestar, la modificació de múltiples paràmetres socials i la difuminació dels
referents que havien identificat la societat de tota una època o la modificació
del valors tradicionals són algunes de les conseqüències d’aquesta llarga època
de crisi. Aquesta situació no hauria de fer perdre el que ha format part del
patrimoni de totes les expressions d’emancipació donades al llarg de la
història de la humanitat: la necessitat de combatre qualsevol forma
d’explotació i submissió de les persones.
En la memòria de la humanitat perdura el record de
múltiples experiències que han volgut ser una resposta històrica a aquestes
aspiracions d’alliberament. Però, malgrat que en totes elles hi havia la
voluntat de construir unes societats on fossin possibles la llibertat plena, la
justícia, la fraternitat i el conjunt de valors d’humanització, la pròpia
realització social i política han
demostrat el fracàs i les limitacions d’aquests camins d’emancipació fins ara
coneguts.
Orfes de referents històrics plausibles d’esperança, ara
cal explorar i recórrer nous camins que donin sentit a les aspiracions
d’alliberament. Cal recórrer camins
inèdits. Cal explorar noves possibilitats. El combat per la justícia i la
llibertat continuen. No existeix una única manera de concretar-ho, però, des de
la pluralitat de mètodes i maneres, ben
segur que hi ha un comú denominador que permet confiar la possibilitat de
construir una societat diferent i millor
on sigui possible viure els valors morals i unes estructures socials que
permetin eliminar allò que és font de desigualtat i injustícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada