La feina ben feta aporta felicitat

La rica i complexa reflexió del pensador Zygmunt Bauman resumida en el seu darrer llibre, ¿La riqueza d’uns pocs ens beneficia a tots?, serveix per mostrar les dificultats que tenen amplis sectors de la societat per fer una reflexió sobre la felicitat autònoma de la comprensió consumista de la vida. La idea comuna és que felicitat i consum estan estretament unides. Es considera que a mes PIB més felicitat. La mirada atenta d’aquesta analista i pensador de la societat moderna descobreix que les societats avui són molt més desiguals. Els desajustos en la distribució de la riquesa demostra com aquests desequilibris són font d’angoixa, desesperació, inseguretat i por. Les conseqüències són dramàtiques pels individus com per la pròpia societat. Per Bauman la felicitat no rau en l’acumulació de la riquesa, sinó en la seva distribució. Els paràmetres de la felicitat estan vinculats a com es comparteixen els bens molt més que a la seva possessió.

Bauman evoca al seu temps de joventut, quan vivia a l’Europa oriental, per comentar que la gent d’aquella època era molt més feliç que ara tot i tenir molt menys del que es pot tenir avui. La seva felicitat estava fonamentada en el compartir, en el fet de viure en comunitats solidàries i amb bones relacions de veïnatge on les persones es coneixien i cooperaven entre elles. Aquesta dimensió comunitària aportava la seguretat necessària per contemplar la vida amb tranquil·litat. Però avui ja no és així. L’error ha estat que l’individu modern, sota l’emmirallament del progrés consumista ha substituït el ser pel tenir. Aquest agut pensador de la societat moderna considera que la felicitat està relacionada també amb el treball i que una feina ben feta aporta una gran satisfacció personal. El problema de les societats modernes és que les persones no es defineixen pel que són i fan, sinó pel que compren.