dimarts, 10 de desembre del 2013

¿Nadal musulmà?


Si en els països de cultura i llengua àrab els cristians quan parlen de Déu se’l denomina Al·là, ¿per què els musulmans que hi ha a Catalunya no poden celebrar el Nadal?. No per desitjar que els catalans musulmans es vinculin a la festa cristiana del Nadal, sinó perquè participin dels valors humans que fonamenten aquesta festa i que hem rebut, com a llegat preciós, dels nostres avantpassats. No espero que els catalans musulmans visquin amb plenitud  la commemoració cristiana del naixement d’un nen jueu, Jesús, fill de Josep i Maria que és Déu encarnat, perquè això forma part del Credo de la meva fe. Però, no fora una disrupció en la teologia musulmana identificar-se amb els cristians en el paper de la Mare de Déu, com a mare de Jesús, i el naixement de Jesús com a profeta reconegut com a tal per l’Islam. Les dues figures tenen un lloc rellevant en l’imaginari de la religió islàmica. El que proposo és tendir ponts entre dues maneres religioses de viure un mateix esdeveniment amb diferents significacions segons des d’on es visqui, assumint que les dues experiències es donen simultàniament a Catalunya.

Però, al marge de consideracions teològiques, existeix una dimensió cultural del Nadal tradicional català que els musulmans d’ací poden participar-hi plenament. Deixant a banda les sofisticacions consumistes associades a aquestes festes, hi ha uns referents culturals, integrats en la tradició popular que sosté el Nadal, que poden ser perfectament  integrats en les pràctiques dels catalans musulmans sense que això comporti una identificació religiosa amb aquesta festa. És bo insistir en això per resoldre el dilema escrupolós que poden tenir alguns catalans musulmans alimentat per les visions més tancades de l’Islam a Catalunya. Cal convidar als catalans musulmans a viure els valors tradicionals d’aquestes festes que, en molts aspectes recorden aquells que ells viuen quan s’apleguen per celebrar l’Iftar de final del Ramadà  o la festa de l’Anyell.  En aquestes festes, com en la tradició cultural viva del Nadal, hi ha la pràctica d’unes virtuts que fan més humana la nostre societat i fan sentir-nos més units en la fraternitat universal. Tots nosaltres, catalans de diferents religions, creences i orígens, som hereus d’una tradició viva integrada en el patrimoni cultural del nostre poble. No deixem perdre aquesta l’oportunitat de viure un Nadal de tots.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada