diumenge, 29 de setembre del 2013

Una fossa immensa

Una fossa immensa és el que separa el ric golafre de l’Evangeli de la missa d’avui i el pare Abraham que està en el cel amb Llàtzer, el pobre, a la seva falda. ¿Què és aquest fossar?. És una distància insalvable entre la glòria de la salvació, que es suposa que té Llàtzer, i la condemna que ha merescut per la seva conducte el ric golafre. Aquest ha estat condemnat per haver estimat només les seves riqueses (els diners) i no voler-les compartir amb el pobre Llàtzer que es trobava necessitat de misericòrdia. El relat de la paràbola de sant Lluc sobre el ric i el pobre Llàtzer no és una condemna de la riquesa, sinó la insensibilitat, entesa com a manca de misericòrdia, que pot provocar la possessió de la riquesa en les persones.

La salvació és precisament l’alliberament de tota esclavitud derivada de tenir bens i diners. La paràbola situa als cristians davant d’un temps de futur, l’altra vida en la qual tothom serà jutjat pels seus comportaments. És en aquesta cel on està Abraham, com diu l’evangelista, on les persones trobaran consol als seus sofriments. Però l’estil de la paràbola no ha de fer de perdre de vista que els pobres estan aquí al costat nostre formant part de la nostre realitat. Davant d’ells només és possible una sola actitud: tenir misericòrdia i combatre les causes del seu empobriment. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada