La presència dels
cristians en el món i el seu compromís amb la societat secular ha de basar-se
en la presència i participació en les institucions d’aquesta, les anomenades
estructures de mediació, així foren qualificades pel concili. No obstant, la
participació dels cristians en les estructures de mediació no pot fer-se de
forma acrítica. Guiat per la pròpia experiència personal penso que cal revisar
els encerts i les deficiències d’aquest model. La comunitat cristiana ha de
recuperar algunes de les dimensions oblidades del model de mediació i superar
algunes de les seves limitacions pràctiques.
Cal assumir,
entre altres coses, que al darrera de determinats relats sobre la mediació de
les institucions per tal de realitzar la caritat política, existeixen
importants deficiències o limitacions justificades per algunes visions
teològiques profundament secularitzades. Aquesta teologia s’ha quedat curta en
la mesura que ha permès la total autonomia de la ciutat secular al marge de l’experiència
religiosa. A la pràctica s’ha produït un dualisme justificat per un cos doctrinal
segons el qual ni la teologia ni Déu tenen competències ni interès per la
política, la ciència i la tecnologia. La qual cosa ha afavorit una comprensió
de la fe que parla del silenci de Déu sobre el món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada