No hi ha masses notícies
que parlin de la llum que hi ha al final del túnel de l’actual crisi econòmica.
No es sap si s’ha tocat fons i ben aviat arribaran bones notícies, o tot està
aturat. Sembla que no anem a pitjor, però tampoc a millor. Instal·lats en
aquesta llarga pausa és un moment bo per reflexionar sobre algunes dimensions
de la crisi. Per exemple, la seva dimensió ètica. Sense negar la vessant
tècnica de la crisi, les veus clares, entre les quals ha sobresortit el papa
Benet XVI, han parlat de la dimensió ètica d’aquesta crisi. L’encert de les
seves paraules és haver mostrat al món que l’ètica forma part de la mateixa
economia. L’ètica s’insereix dins de l’economia i la seva absència apropa
aquesta a una crisi antropològica.
La Doctrina Social de
l’Església (catòlica) és un bon instrument per comprendre les interrelacions de
fons entre l’ètica i l’economia. Aquesta doctrina aporta uns principis que han
de regular tota activitat econòmica per tal d’orientar-la al desenvolupament
humà. Els principis bàsics a defensar són: la dignitat de la persona humana,
els drets humans, el bé comú, la subsidiarietat, la participació, la
solidaritat, el destí universal dels bens, l’opció preferencial pels pobres i
els valors fonamentals de la vida social com són la veritat, la justícia,
l’amor i la llibertat. Sense aquests criteris l’economia s’allunya del pla de
Déu i dels homes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada