Llorenç Puig i Enric Puiggròs

Ahir fou un dia de festa per la companyia de Jesús a Catalunya. Dos jesuïtes, en Llorenç Puig i l’Enric Puiggròs, feren els vots definitius. En una cerimònia vibrant en Llorenç i l’Enric explicaren el sentit de la seva opció. De tot el que explicaren vull parlar d’una idea que és important per les persones que ens movem dins d’una tradició religiosa. Es tracta de la crida. Els dos jesuïtes explicaren com, en un moment donat, es sentiren cridats a emprendre el seu camí cristià dins de la companyia de Jesús. La seva resposta a la crida fou acceptar formar part de la Companyia de Jesús i assumir, després d’un període de formació, els tres vots bàsics de tota opció religiosa: la castedat, pobresa i obediència i l’específic d’estar al servei del Papa per realitzar la missió que els pugui encomanar. Vots que signifiquen una renúncia per poder donar-se al servei dels demés i a la causa de Jesús.

Després d’uns quinze anys d’estar a la Companyia els jesuïtes han de fer el que es denomina la tercera prova. Es tracta d’una nova etapa de formació de sis mesos de durada destinada a aprofundir el que vol dir ser jesuïta i que comporta estar als serveis dels demés. Després d’aquest període es renoven els vots de forma pública. Això és el que feren ahir en Llorenç i l’Enric. Aquest darrer compromís accentuà la dimensió de servei que comporta l’acceptació explícita dels seus vots que tingué una rellevància especial en fer-ho en la festivitat de Sant Pere Claver, l’esclau dels esclaus.

La crida i la missió es situen en el nucli de l’experiència de tots els cristians. Déu crida i ho fa a qui vol, i les persones atenen i responen afirmativament, o no, a aquesta crida. A partir d’aquesta afirmació neix la missió. Bàsicament la fe és una resposta que porta a l’acció per atendre i acollir al proïsme. Així ho recordava una de les lectures de la cerimònia d’ahir. Es el fragment del llibre d’Isaïes que parla del dejuni que plau a Déu i que es pot resumir en les frases de “el dejuni que jo aprecio és aquest: “allibera els qui han estat empresonats injustament, deslliga les corretges del jou, deixa lliures els oprimits i trosseja jous de tota mena.  Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, vesteix el qui va despullat. No els defugis, que són germans teus.” (Is 58,6-7). Els compromís dels vots manifestats per en Llorenç i l’Enric són una concreció pràctica del model bíblic del servidor de Déu. Gràcies Llorenç i Enric per la resposta a la crida de Déu.