divendres, 27 de setembre del 2013

La irrenunciable utopia

La política ha entrat en el terreny del regat curt i del joc tàctic. Les intervencions polítiques perden el tremp d’elevar-se sobre la realitat immediata. Més enllà de grans causes presentades com a projectes unificadors, la resta d’intervencions polítiques sestegen entretingudes en un cos a cos dialèctic que no va més enllà de les paraules altisonants. No m’agrada aquesta forma d’entendre la política. Ara Catalunya es troba en un procés que genera entusiasme i mou voluntats. És important tenir una il·lusió col·lectiva mobilitzadora. Però això no ens ha de fer perdre la perspectiva de les dificultats que la crisi econòmica provoca en molts catalans. Dins d’aquest context els cristians estem cridats a moure’ns acceptant la realitat sense renunciar a la recerca de nous horitzons. La crítica profètica dels cristians pot aportar una nova dimensió a la pràctica política.


La denuncia profètica dels cristians pot servir per recordar, als poders polítics, que l'acció de govern ha de servir per realitzar els horitzons utòpics irrenunciables: el ple acompliment de la justícia, la igualtat, la fraternitat i la llibertat per tal que totes les persones i pobles puguin viure en pau i feliços. Motivats per aquest interès la crítica cristiana a la política, exercida com a denuncia profètica, ha d'ésser per recordar que la pràctica política, per més capteniments que provoqui, ha d'anar més lluny de les conquestes socials i polítiques. També hauria d'ésser propi de la crítica profètica la denúncia de les múltiples formes de sacralització, dogmatisme o de nous absoluts que pot prendre la moderna., especialment quan les metes a assolir han estat llargament esperades. Es evident que la crítica religiosa a la política és el necessari complement a la crítica política de la religió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada