diumenge, 22 de setembre del 2013

Enquesta sobre opinions i actituds davant la religió i la seva gestió pública. III Llibertat religiosa


Una àmplia majoria de la societat espanyola percep un nivell acceptable de garanties l'exercici de la llibertat religiosa . El 77,9 % va considerar molt garantit o bastant garantit el dret a l'exercici de la llibertat religiosa al país . La investigació va incorporar dues variables destinades a conèixer el grau de garanties atribuïdes a l'exercici del dret a la llibertat religiosa des de la perspectiva comparada . Es van afegir dues preguntes : una referent a la percepció de garanties de l'exercici del dret a la igualtat entre homes i dones i una altra sobre el grau de garanties percebut sobre l'exercici de la llibertat d'expressió . El anàlisi comparada dels resultats de les tres variables va revelar que l'exercici del dret a la llibertat religiosa es percep significativament més garantit que l'exercici del dret a la llibertat d'expressió i més encara que l'exercici del dret a la igualtat entre homes i dones .

En aquest sentit , a penes una cinquena part de la societat (21,1 %) percep la llibertat religiosa com a poc o gens garantida . El perfil d' aquesta minoria és sensiblement més jove i , proporcionalment , té més pes entre els indiferents a la qüestió religiosa i els ateus que entre els creients ( 30% vs 20% ) . L'exploració de les causes que estan darrere d'aquesta posició ens condueix a les religions minoritàries .D'aquest 21,1% que entén que l'exercici del dret a la llibertat religiosa està poc o gens garantit , la majoria addueix arguments centrats en la percepció d'un tracte discriminatori a les religions minoritàries o una estigmatització social excloent .Tot just una petita part assenyala als polítics com a protagonistes actius d'agressions a la llibertat religiosa ( 2% del total de la mostra ) .

A l'hora de valorar a qui afecta més aquesta manca de garanties del dret a l'exercici de la llibertat religiosa , emergeixen diferències significatives entre creients i no creients . Per als primers , la manca de garanties afecta , sobretot , als creients de totes les religions . Pels no creients , la percepció de manca de garanties té a veure sobretot amb la situació de les religions minoritàries .


Pel que fa a la mediació estatal , la investigació revela com l'àmplia majoria prefereix que l'exercici del dret a la llibertat religiosa s'organitzi des de la pròpia societat , amb la menor intervenció possible de l'Estat ( 56,9% vs . 34,4%) . Aquestes dades contrasten amb la reivindicació majoritària de la intervenció estatal en el camp de la igualtat entre homes i dones o la llibertat d'expressió , però resulta consistent amb el sentit general de l'estudi . Les grans majories socials perceben la qüestió religiosa com una realitat emmarcada en l'àmbit privat i tant creients com no creients semblen preferir que sigui la pròpia societat la que s'encarregui de crear els mecanismes per garantir l'exercici de la llibertat religiosa . En termes de grups religiosos , només la petita proporció de musulmans entrevistats en aquest estudi aposta majoritàriament per la intervenció estatal orientada a garantir la llibertat religiosa ( 55,6% vs 22,0%) .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada