Enquesta sobre opinions i actituds davant la religió i la seva gestió pública. II Una qüestió generacional i de gènere

Des del punt de vista generacional , tots els indicadors evidencien un pes comparativament molt superior de la qüestió religiosa entre els majors de 55 anys i una notable expansió de les posicions més desvinculades de les creences o les pràctiques religioses entre els menors de 35 anys. En aquest sentit , mentre el 23 % dels majors de 55 anys van declarar que la religió era molt important en les seves vides , la proporció dels que opinaven el mateix entre els menors de 35 era del 8% . Les dades revelen que una cosa similar passa amb la pràctica religiosa setmanal: mentre el 31% dels majors de 55 anys declara acudir als oficis religiosos amb aquesta freqüència , aquesta proporció és de tot just el 7% entre els menors de 35 anys. En general , la majoria de la societat espanyola considera que la religió és per a ells menys important del que ho era per als seus pares ( 54% ) o, si escau , igual d'irrellevant ( 9% ). Per contra , són una mica més d'una quarta part ( 28% ) els que declaren que la religió és per a ells tan important com ho era per seus pares i un 7 % els que la perceben com a més important que per als seus progenitors . Tres quartes parts dels menors de 35 anys declaren que la religió és per a ells menys important que per als seus pares o igual de irrellevant.

Els contrastos generacionals són encara més marcats quan observem les taxes de reproducció de l'educació religiosa a l'àmbit familiar. En termes absoluts, són una àmplia majoria ( 58% ) els que han educat o educarien als seus fills seguint els preceptes d'una confessió, davant la proporció dels que no han educat o no educarien als seus fills seguint criteris religiosos ( 39% ). No obstant això , aquesta distribució s'inverteix i fins i tot s'accentua quan observem els resultats de l'indicador en el grup dels menors de 35 anys. Entre els joves, la proporció dels que educarien o educar als seus fills seguint criteris religiosos disminueix al 36 %, mentre que la proporció dels que no han educat o no educarien als seus fills d'acord amb criteris religiosos creix fins al 61 %. Cal assenyalar que són els catòlics i els musulmans els que ofereixen taxes més baixes de reproducció de les seves posicions religioses a través de l'educació de la família -66% i 67% respectivament- , enfront de les altíssimes taxes de reproducció de posicions que refereixen els evangèlics ( 89% ) i els no creients ( 88% ) . Per descomptat, aquestes dades s'han de prendre amb precaució, tenint en compte l' escàs pes proporcional de les religions minoritàries en el conjunt de la mostra.

Continuant amb aquesta aproximació , cal subratllar que tots els indicadors analitzats evidencien importants diferències en el camp de les creences i pràctiques vinculades al gènere . La dones confereixen més importància a la qüestió religiosa que els homes (18%  vs . 11% ) , van amb més regularitat als oficis ( 23% vs . 14% ) , s'expressen més disposades a la reproducció de les seves posicions religioses en l'àmbit familiar ( 62% vs . 53% ) i són practicants en major proporció que els homes (37,2% vs . 25,3%) . en definitiva , el gènere continua sent una variable molt rellevant en la interpretació de la magnitud de les creences i pràctiques religioses, si bé , comparativament , deixa molt poca empremta en la conformació de l'opinió sobre la dimensió convivencial de la diversitat religiosa . En aquest sentit , resulta pertinent subratllar que aquestes diferències significatives entre homes i dones en relació a l'extensió de les seves creences o les seves pràctiques religioses en el privat , no es tradueixen en diferències significatives en les seves opinions sobre qüestions com la ubicació dels centres de culte a les ciutats o l'organització dels cementiris . En aquestes matèries , homes i dones expressen nivells similars de tolerància i obertura .