Un papa amb sensibilitat social

La intervenció del papa Francesc davant dels nous ambaixadors davant de la Santa Seu aporta llums sobre quin és el seu pensament en l’àmbit econòmic. Les seves paraules, afirmant que al darrera de l’actual crisi financera hi ha un problema ètic, s’alinea amb la visió del papa Benet XVI. Qualsevol referència sobre aquests temes remet necessàriament a la seva encíclica Caritas in veritate. El papa Francesc pren la mateixa perspectiva i afirma que la “la crisi financera enfonsa les seves arrels en el rebuig de l’ètica”.

El papa Frances en el seu discurs ha insistit a no oblidar el predomini de l'ètica en l'economia i la vida social, subratllant el valor de la solidaritat i la centralitat de l'ésser humà. La seva diagnosi de la situació és dur. Després de constatar els importants professos científics i tecnològics dels darrers anys “cal reconèixer que la majoria dels homes i dones del nostre temps segueixen vivint en una precarietat diària, amb conseqüències desastroses. Algunes patologies augmenten amb les seves conseqüències psicològiques; la por i la desesperació s'ensenyoreixen del cor de moltes persones, fins i tot als anomenats països rics; l'alegria de viure disminueix; la indecència i la violència van en augment, la pobresa es fa més evident. Cal lluitar per viure i, amb freqüència, per viure d'una forma que no és digna. Una de les causes d'aquesta situació, al meu entendre, radica en la relació que tenim amb els diners, a acceptar el seu domini sobre nosaltres i les nostres societats. Així, la crisi financera que estem travessant ens fa oblidar el seu origen primer, situat en una profunda crisi antropològica. En la negació de la primacia de l'home! Hem creat nous ídols. L'antic culte al vedell d'or ha trobat una imatge nova i despietada en el fetitxisme dels diners i en la dictadura de l'economia sense rostre ni objectiu veritablement humà”.

La crisi global que afecta a les finances i l'economia - ha dit el Papa – evidencia “la greu manca de la seva perspectiva antropològica, que redueix a l'home solament a una de les seves exigències: el consum. I el que és pitjor, el mateix ésser humà és considerat avui com un producte que es pot usar i després tirar. Hem engegat la cultura del desfet. Aquesta deriva concerneix al nivell individual i social, i s'afavoreix! En aquest context, la solidaritat, que és la riquesa dels pobres, sovint es considera contraproduent, en contra de la racionalitat econòmica i financera. Mentre el rèdit d'una minoria creix de manera exponencial, el de la majoria s'afebleix. Aquest desequilibri es deriva de les ideologies que promouen l'autonomia absoluta dels mercats i l'especulació financera, negant així als Estats el dret de controlar, encara que aquests siguin els encarregats del ben comú. S'instaura una nova tirania invisible, de vegades virtual, que imposa, de forma unilateral i sense remei possible les seves lleis i les seves regles”

Pel papa Francesc considera que “darrere d'aquesta actitud es troba el rebuig de l'ètica, el rebuig de Déu. L'ètica, igual que la solidaritat, molesta! Es considera contraproduent, massa humana, perquè relativitza els diners i el poder; la hi veu com una amenaça, perquè rebutja la manipulació i la submissió de la persona. Perquè l'ètica porta a Déu, que està més enllà de les categories del mercat. Déu és considerada per aquests financers, economistes i polítics, com alguna cosa incontrolable. Déu incontrolable, fins i tot perillós, perquè crida a l'home a la seva plena realització i a la independència de qualsevol tipus d'esclavitud. L'ètica -una ètica naturalment no ideològica - permet, al meu entendre, crear un equilibri i un ordre social més humans. En aquest sentit, animo als experts financers i als líders governamentals dels vostres països a considerar les paraules de Sant Joan Crisòstom: "No compartir amb els pobres els propis béns és robar-los i llevar-los la vida. No són els nostres, els béns que posseïm; són els seus?.

El Papa ha afirmat que “seria desitjable dur a terme una reforma financera que sigui ètica i produeixi, al seu torn, una reforma econòmica saludable per a tots. No obstant això, això requeriria un canvi audaç d'actitud dels dirigents polítics. Els exhorto al fet que s'enfrontin a aquest repte amb determinació i visió de futur, tenint en compte, per descomptat, la naturalesa específica dels seus contextos. Els diners ha de servir i no governar! El Papa estima a tots, rics i pobres, però el Papa té l'obligació, en el nom de Crist, de recordar al ric que ha d'ajudar al pobre, respectar-ho, promoure-ho. El Papa exhorta a la solidaritat desinteressada i a una tornada de l'ètica en favor de l'home en la realitat econòmica i financera”.

L’Església, ha dit el papa, ha de treballar pel desenvolupament integral de cada persona, per això és la seva responsabilitat animar als governants a estar veritablement al servei del ben comú dels seus pobles i incorporar el ben comú en la seva agenda política.  El papa Francesc ha exhortat als administradors de les realitats financeres a prendre en consideració l'ètica i la solidaritat  per tal de crear una nova mentalitat política i econòmica que contribuís a transformar la dicotomia absoluta entre l'esfera econòmica i la social i fomentés sana convivència.