En la cloenda del pròleg de la Regla benedictina sant
Benet fa un toc de realisme per evitar lectures desarrelades de la seva
proposta de nomes pels monjos, “en acabar
de dir totes aquestes coses, el Senyor espera de nosaltres que cada dia
respondrem amb fets aquestes seves santes exhortacions” (Pròleg RB 35).
Molts de nosaltres la nostra fe ha estat transmesa a partir de lectures
nascudes d’una comprensió espiritualista del cristianisme, sense massa
preocupació de les realitat temporals. La tensió de sant Agustí entre la ciutat
de Déu i la pagana, tenia la seva traducció en una fugida de la realitat
secular per anar a buscar una espiritualitat confortable. Fins i tot algú, amb
força encert, ha afirmat que els cristians, de tant mirar el cel han oblidat
que els seus peus toquen a terra.
Però la regla benedictina és una crida al realisme.
Després de parlar de les obres que fan viva la fe, sant Benet insisteix que
cada dia està ple d’oportunitat per fer realitat aquestes obres. Aquestes
oportunitats s’estenen davant nostre i estan a la nostra disposició. Qualsevol
persona, des de que l’alba apunta el nou dia fins que la són acluca els ulls,
es troba en múltiples i diverses situacions per poder fer realitat aquestes
obres. L’experiència cristiana neix i s’enforteix de les oportunitats que dóna
el ser amable, acollidor, tolerant, servidor i practicar la caritat en cada una
de les circumstàncies que es presenten cada dia. L’encarnació de la fe en el
món significa que els cristians hem de saber donar resposta a aquestes
oportunitats. Si la fe s’ha encarnat no és per defugir de la realitat del món,
sinó per testimoniar la Bona Nova en al món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada