El segon paràgraf del pròleg de la
Regla de Sant Benet recorda que cal ser humils i saber discernir per tal que
les nostres obres gloriïn a Déu. Així es diu: “en qualsevol cosa bona que comences a fer, demana-li amb pregària be
insistent que ell la dugui a terme”. És tota una proposta contra la supèrbia,
l’autosuficiència o l’arrogància. Aquestes temptacions són similars a les que
el diable feu a Jesús. Bastant sovint caiem en la nova idolatria de creure’ns
que són com Déu. Creiem massa en les nostres potencialitats. Estem convençuts
de que les nostres forces són il·limitades i confiem que les nostres capacitats
ens permetran realitzar tot allò que ens proposem.
Però la realitat ens demostra el
contrari. No obstant no sempre sabem interpretar els fracassos com a evidència
de les nostres limitacions. Sense interpretar els signes seguim obstinats en
tornar-ho a intentar. Sant Benet proposa capgirar aquesta visió. Segons ell
l’activitat humana és també un moment d’obertura cap la transcendència i de
confiança que aquesta farà més que nosaltres. Què Déu faci més que nosaltres!
diu una dita catalana. És ben veritat. La nostra responsabilitat, les nostres
capacitats, les nostres seguretats, tot això, està relativitzat al sentir-nos a
les mans de Déu. Cal saber confiar més en la divina providència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada