divendres, 18 de gener del 2013

La desitjable coherència


En el nostre país és notòria la influència cultural del cristianisme. Molta gent, encara que sigui de forma menor, afirma que troba en el cristianisme uns referents. En l’àmbit polític això és notori en certes formacions polítiques on molts dels seus militants actius es confessen cristians. Però, a ¿què obliga a aquest sentiment?. A poca cosa o, si és el cas, al seguiment d'unes pautes de comportament que poc incideixen en els valors pràctics. Aquesta constatació és evident en l’acció política. ¿Quants polítics dels dits cristians es comporten de manera contradictòria amb la fe que confessen?.

¿Quina és la pedra de toc on contrastar aquesta pràctica i la fe?. Proposo la lectura i reflexió interior d'aquest fragment de la carta dels Efesis. En el capítol 4, versets 25-32, l’apòstol Pau presenta el que poden anomenar-se normes de la vida cristiana. “Abandoneu la mentida i que cadascú digui la veritat al seu proïsme, ja que tots som membres d'un mateix cos. Si us disgusteu amb algú, no l'ofengueu; que la posta de sol no us trobi encara ressentits: no doneu ocasió al diable. El qui robava, que deixi de robar; que procuri treballar honestament amb les seves mans i així pugui donar al qui passa necessitat. Que de la vostra boca no surtin mai paraules dolentes, sinó tan sols aquella paraula que serveixi per a edificar els altres en allò que convingui i faci bé als qui l'escolten. I no entristiu l'Esperit Sant de Déu, que us ha marcat amb el seu segell per al dia que sereu redimits. Llanceu lluny de vosaltres l'amargor, l'enfuriment, la ira, els crits, les injúries i tota mena de dolenteria. Sigueu bondadosos i afectuosos els uns amb els altres, i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist”.

Cap d'aquestes recomanacions mereix matisos o interpretacions. Han de seguir-se. Gràcies a tenir una pràctica coherent la persona pot, en el seu examen de consciència, contrastar si el seu comportament és cristià i cal, com a pecador, demanar el perdó de Déu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada