Fraternitats cristianes

L’evangelització forma part del nucli central de la identitat cristiana i eclesial. A més, davant el retrocés de la rellevància social del cristianisme, l’evangelització és formula com una nova missió eclesial pels propers anys.

Les grans qüestions associades al projecte evangelitzador poden expressar-se com a elements d’un projecte comunicacional: credibilitat de l’evangelitzador alhora de transmetre les creences i vivències; fer-ho de manera entenedora per qui ha de rebre l’anunci de la Bona Nova; el contingut del missatge, en aquest cas la Bona Nova de l’Evangeli; adequar el missatge a les característiques dels diferents receptors; organització de les diferents respostes que suscita el missatge, etc... No tots els cristians entenem aquests elements de la mateixa manera ni els hi donem la mateixa importància. És per això que avui a l’Església no hi ha un sòl projecte evangelitzador, sinó una pluralitat de propostes evangelitzadores.

Per alguns cristians, generalment identificables per la seva ubicació en llocs claus de l’estructura eclesiàstica, el projecte evangelitzador és relativament autònom del conjunt de paràmetres culturals (preocupacions, esperances, conviccions, identitats, etc...) dels possibles receptors; d’altres, generalment persones partícips de comunitats cristianes, l’evangelització només pot partir, precisament, d’aquest factors i la credibilitat de l’anunci es dóna a partir de la coherència del testimoniatge de les creences profundes.

L’evangelització continua movent-se entre dos models contraposats: creure que la Bona Nova es pot anunciar, primer condemnant el món per afirmar, tot seguit, que només en l’església hi ha la salvació i que només uns pocs tenen la interpretació d’aquesta evangelització. O, amb més modèstia històrica, testimoniar, allí on sigui possible i posant-se en les sabates de l’altre, que els cristians tenim unes creences i unes vivències que experimentem com alliberadores i, per tal de confirmar aquesta evangelització, ens apleguem en unes comunitats (fraternitats alliberadores) on això s’intenta viure. Personalment, m’apunto al segon model.