Salms de súplica

Quan preguem podem demanar a Déu que ens ajudi. A voltes, les persones ens troben en situacions que ens motiven a elevar una súplica a Déu. És quan ens dirigim a Déu confiant que respongui a les nostres preocupacions. Esperem un cop de ma per sortir del moment que ens crea neguit. Per això la pregària és un clam de súplica. Hi ha una sèrie de salms en les quals la pregària són pures lamentacions. Es quan el salmista es lamenta de possibles perills que són imminents o de fets que han provocat desgràcies. Molts cops el salmista mostra una certa decepció o perplexitat davant d’uns esdeveniments que no comprèn. És en aquests moments quan es dirigeix confiat a Déu cercant respostes i ajuts.

Darrera la súplica existeix un gran confiança amb l’acolliment i bondat de Déu. Ja que ell és el destinatari de la lamentació. Alguns cop el salmista substitueix el lament per una petició de perdó. La súplica expressa la necessitat que Déu aculli una penitència. El salmista presenta una situació on s’evidencia el seu sentiment de culpa i la necessitat d’acollir-se al perdó de Déu. Ara, la súplica expressa la confiança d’obtenir el perdó diví. És una actitud confiada en la bondat de Déu que és lent per el càstig i generós en el seu amor. El salmista confia que Déu s’apiadi d’ell. Aquesta actitud manifesta la gran confiança amb que Déu és bo i perdona, que ajuda i salva.