L’Església acompanya

L’exercici de la crítica profètica afecta  a tota la institució eclesial; però també és competència dels cristians que tenen un compromís polític i els cristians com a ciutadans compromesos amb la seva societat. Si l’autonomia dels laics deixa a la seva consciència les decisions més operatives en el camp de la política; no és menys cert que l’Església institució ha d’acompanyar-los en aquest procés de discerniment. La institució eclesial, especialment aquelles persones que tenen les capacitats per fer-ho, han de facilitar la capacitat de discerniment dels cristians. Fins ara el discerniment es reservava activitats de tipus espiritual, però la política també necessitat moments de discerniment per albirar per on va la voluntat de Déu. No es tracta de substituir l’autonomia personal ni la capacitat d’anàlisi política; es tractar d’educar a les persones a escoltar la veu de Déu.

És una tasca de molta responsabilitat, ja que és molt prim el llindar entre el proporcionar criteris pel correcte discerniment i la manipulació de la consciència. Els cristians laics en polític es troben sotmesos a moltes decisions que, per a seva singularitat, no sempre s’identifiquen a uns patrons que es puguin contrastar amb una pauta. Fins i tot, en algunes ocasions, les decisions s’han de prendre en soledat i sense possibilitats de contrast. El polític cristià ha d’estar prou preparat per poder fer servir la seva consciència com el darrer i vàlid referent alhora de prendre una decisió política. Per això, l’Església ha de saber acompanyar als cristians en la política aportant criteris de referència que puguin fer-se servir per educar les consciències.