Joan Baptista

El camí cap el Nadal ens proposa, abans d’arribar a la festa del naixement de Jesús, meditar sobre la figura de Joan Baptista, l’anoment el precursor. La seva figura ens introdueix al sentit que tindrà la vida de Jesús. Joan Baptista demana una conversió de cor davant de Déu i l’adopció d’unes actituds i comportaments que ens permetin reconciliar-nos amb Déu. Tot això queda perfectament reflectit en el diàleg que es dona entre Joan Baptista i la gent que anava al riu Jordà a rebre el bateig. Diu l’evangelista Lluc (Lc 3,7-14) que a Joan Baptistia deia a la gent que anava a fer-se batejar per ell “Cria d'escurçons! Qui us ha ensenyat que us escapareu del judici que s'acosta? Doneu els fruits que demana la conversió, i no comenceu a dir-vos que teniu Abraham per pare; us asseguro que Déu pot fer sortir fills a Abraham fins i tot d'aquestes pedres. Ara la destral ja és ran de la soca dels arbres, i tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc. La gent li preguntava: Així, doncs, què hem de fer? Ell els responia: Qui tingui dos vestits, que en doni un al qui no en té, i qui tingui menjar, que també el comparteixi. Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia fins i tot uns publicans, que li deien: Mestre, què hem de fer? Ell els respongué: No exigiu més del que està establert. Igualment uns soldats li preguntaven: I nosaltres, què hem de fer? Els va respondre: No feu servir la violència ni presenteu falses denúncies per treure diners de ningú, i acontenteu-vos amb la vostra soldada.

La pregunta de la multitud és la mateixa que ens podem fer els qui volem preparar-nos per acollir a Jesús: Què hem de fer?. La resposta de Joan Baptista és clara: cal ser justos i honestos. La justícia de repartir la túnica ens convida a ser despresos i saber trobar l’equilibri entre allò que és necessari i el que es superflu. Com diu Benet XVI, la caritat empeny a estar atent a l'altre i a sortir a la trobada de la seva necessitat, en lloc de trobar justificacions per defensar els propis interessos. Justícia i caritat no es contraposen; ambdues són necessàries i es completen recíprocament. Les altres respostes estan en la mateixa línia. Al publicà li demana que no exigeixi res més de quant ha estat establert. Joan Baptista, en nom de Déu, no demana adoptar gestos excepcionals sinó ser honrat. La resposta al soldat es similar. No abusar del seu poder en benefici propi. Servir als altres, enlloc de servir-se dels altres. Ser honrat i responsable, això es agradós a Déu. Per això, la gran catequesi del relat de Joan baptista es adonar-nos que si adoptessin altres comportaments les coses anirien millor.