dimecres, 5 de setembre del 2012

Mocador islàmic i llibertat personal


He parlat molts cops amb els meus amics musulmans d’ací sobre l’ús del mocador com a símbol religiós. En cap moment he dubtat del meu convenciment de que cal respectar, en la mesura que és una decisió personal, l’ús d’aquest signe religiós. Ara ha aparegut una polèmica per la decisió del nou govern egipci d’aixecar la prohibició d’emprar el mocador a les periodistes de la televisió. Han motivat la seva decisió en nom del respecte de la llibertat de les dones. Res a objectar, en quan a l’argument tret del context. Evidentment, cal respectar la lliure decisió personal. Però la qüestió de fons és si la decisió que prenen algunes dones és del tot lliure. És un tema delicat opinar sobre aquesta llibertat, però ho faig.

La meva impressió és que en algunes ocasions la decisió d’emprar el mocador està molt condicionada per factors socials. En aquest cas, hom podria dubtar de la lliure decisió. Algun amic musulmà d’ací m’ha explicat que algunes dones musulmanes d’ací, que mai havien portat el mocador, se’l posen com a resposta a un entorn familiar que pressiona insistentment pel seu ús, tot i que alguns cops, sí que és cert, que hi ha una decisió lliure d’afirmació de la identitat com a reacció a un context que no l’accepta. Si l’Islam de Catalunya té un marge per la llibertat personal molt matisat per aquest tipus de decisions, ¿que deu passar en països islàmics on la societat no està secularitzada? societats en les quals l’entorn cau com una llosa sobre la valoració del que cal fer o és bo de fer.

Els processos de secularització d’alguns països islàmics duts a terme per antics governants poc convençuts dels valors democràtics s’han vist capgirats pels resultats electorals de les primaveres àrabs. Ara, el nous governants propicien una recuperació de la islamització simplement deixant que la pressió social actuï camuflant-ho en nom de la defensa de la llibertat personal. En aquest cas la llibertat personal és una excusa. Els seus arguments són febles perquè aquest criteri de llibertat no es respecte quan, en nom de la mateixa llibertat, no es tolera que una persona pugui fer proselitisme d’una altra religió diferent a l’oficial. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada