Vaig escoltar al director i actor Julio Manrique explicar en públic que
l’obra Incendis tenia un magnífic final
on es resumia tot el sentit de l’obra: l’amor, el que té la mare amb el seu
fill que serà el seu botxí, es salvífic. Després vaig tenir ocasió de parlar
una estona directament amb Julio Manrique i insistí el valor salvífica de
l’amor. Per les persones que hagin vist l’obra Incendis tindran present la duresa la situació narrada, però
l’encert del seu autor, el dramaturg libanés afincat al Canadà, Wadji Mouawad,
es dir als espectadors que, quan sembla que tot es desesperança o negació de la
pròpia existència, l’acte generós de l’amor es salvador.
Vaig quedar impressionat de la profunditat cristiana de les paraules de
Julio Manrique. No sé quines són les seves creences religioses, però el que em
digué té àmplies ressonàncies amb les quals els cristians en podem sentir
identificats. La força de l’amor està en el centre de la Bona Nova i hauria de
ser l’eix discurs de la reflexió del proper sínode de la Nova Evangelització. A
partir de la centralitat de l’amor el cristianisme hauria de desplegar-se i
irradiar la seva Bona Nova per tota la societat. Fora de l’amor com a eix
nuclear del missatge cristià hi ha risc de caure en una fe morta perquè no té
obres.
Jo vaig veure la película de Denis Villeneuve sobre aquesta mateixa obra i la vaig trobar absolutament colpidora.
ResponEliminaEs una d´aquelles películes que recordes i que et reafirmen en el pensament que l´amor està per sobre de totes les coses, o almenys així hauria de ser.