Ètica religiosa i ètica laica

El govern fiancés vol promoure l’ètica laica com a proposta bàsica de referents per la convivència. Penso que és fàcil generar un ampli acord sobre la finalitat: cal uns referents ètics comuns acceptats per tothom. La meva prevenció és com s’han de denominar aquest conjunt de referents, doncs el nom pot condicionar la seva recepció social, respecte i sentiment d’implicació en la construcció d’aquests valors. No crec que el projecte ètic comú hagi de dir-se ètica laica. Perquè les ètiques s’adjectiven segons quina sigui la perspectiva des de la qual s’elaboren.

Els experts diuen que poden establir-se tres tipus d’ètica. La primera és la religiosa. Es tracta d’un ètica que apel·la explícitament a un referent religiós per orientar els quefer personal i comunitari. Si el referent és el Déu de Jesucrist llavors aquesta ètica és qualificada de cristiana. En contraposició, existeix l’ètica laica. Aquesta és aquella que per identificar els seus referents no apel·la a cap divinitat o religió. No li cal; però no està en contra del fet religiós, simplement és neutral. L’altre ètica possible és l’ètica laïcista. És aquella que considera que tot projecte ètic s’ha de definir partint d’una eliminació dels referents religiosos perquè contaminen i afecten negativament tota proposta ètica autònoma.

Posats a construir una ètica comuna i acceptada com a pautes personals i comunitàries de convivència el que cal és sumar al màxim aquelles tradicions del pensament que tenen propostes ètiques. Per això, cal sumar les propostes ètiques d’origen religiós amb les propostes ètiques d’inspiració laica per construir un marc ètic consensuat i aquest, per evitar confusions podria anomenar-se ètica cívica. La qual, com a projecte ètic de convivència, seria neutre davant del fet religió, per això té punts en comú amb la perspectiva de l’ètica laica. Però com que incorpora algunes visions que tenen el seu origen en la fonamentació religiosa, també es podria considerar inspirat per l’ètica religiosa.